Les bibliotecàries col·laboren 7 i els millors contes llatinoamericans

Aquí teniu més recomanacions pel que fa a escriptors i literatura llatinoamericana.

La recomanació de la Txelo:

La biblioteca El Carmel - Juan Marsé, va elaborar una guia d’autors llatinoamericans, podeu fer consultes a aquest enllaç: http://issuu.com/biblioteca_elcarmeljuanmarse/docs/escriptors_sudamericans Evidentment no he llegit a tothom, ja m’agradaria conèixer tots aquests autors.
Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953 – Barcelona, 2003) S'ha imposat com un dels escriptors llatinoamericans més important del nostre temps. Ha estat traduït a un munt d’idiomes. Realment, el que més m’agrada d’ ell és la seva manera d’escriure. Hi ha moments en què alguns fragments del seus llibres s’ en fan una mica feixucs però, m’anima a continuar, no la història en si mateixa sinó, com he dit abans la forma que té d ’explicar-la. M’agrada el seu estil, encara que la sinopsi s’assembli a un altre llibre, ell ho fa diferent, per tot això m’ha captivat. Hi ha personatges, aparentment sense cap lligam, que suten a més d’una de les seves obres. Nocturno de Chile, Amuleto, Los detectives salvajes o les pòstumes, El Tercer Reich i 2666. Qualsevol d’aquestes obres un faran gaudir una bona estona.
Gabriel García Márquez (Aracataca (Colòmbia), 1927) Sé que la primera cosa que pensareu, és que García Márquez ja està massa vist. Bé, és possible que les obres més conegudes les hagi llegit tothom. Jo us vull parlar d’algunes d’aquestes obres “minoritàries”, moltes les guardo a casa des de fa molts anys. Llibres que no arriben ni a dues-centes pàgines: El Coronel no tiene quien le escriba, Crónica de una muerte anunciada, Los Funerales de la mamá grande, La Hojarasca, La Increíble y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada, La Mala hora, Ojos de perro azul, Relato de un náufrago : que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber... , una meravella.
Julio Cortázar (Ixelles (Bruselas), 1914 - París, 1984) Escriptor, traductor i intel•lectual de nacionalitat argentina nascut a Bèlgica. El 1981 va optar per la nacionalitat francesa, com a protesta contra el govern argentí. La vuelta al día en ochenta mundos, una “joieta”, Fantomas contra los vampiros multinacionales, petita obra magistral i, encara que publicada fa molts anys, molt actual. Historias de Cronopios y de Famas, humor, ironia, misèries, en 64 relats fantàstics i, com no, la genial i surrealista Rayuela, poques vegades s’ha pogut llegir una novel•la de tantes maneres com aquesta, deixant a banda el seu contingut, això la fa única. S’ha de llegir.

I els 25 millors contes segons Lecturas Indispensables
El guardagujas - Juan José Arreola 
Las ruinas circulares - Jorge Luis Borges
Axolotl - Julio Cortázar 
Mr. Taylor - Augusto Monteroso 
El banquete - Julio Ramón Ribeyro 
Paseo Nocturno - Rubem Fonseca 
No oyes ladrar los perros - Juan Rulfo 
Sensini - Roberto Bolaño 
Sólo vine a hablar por teléfono - Gabriel García Márquez
El almohadón de plumas - Horacio Quiroga 
La autopista del sur - Julio Cortázar 
La primera nevada - Julio Ramón Ribeyro 
¡Diles que no me maten! - Juan Rulfo 
Parábola del trueque - Juan José Arreola 
Muchacha Punk - Rodolfo Fogwill 
En memoria de Paulina - Adolfo Bioy Casares 
El Aleph - Jorge Luis Borges 
A la deriva - Horacio Quiroga 
Mejor que arder - Clarice Lispector 
El jorobadito - Roberto Arlt 
En este pueblo no hay ladrones - Gabriel García Márquez 
Nos han dado la tierra - Juan Rulfo 
A la deriva - Horacio Quiroga 
El cocodrilo - Felisberto Hernández 
 La carne - Virgilio Piñera

Les bibliotecàries col·laboren 6

Si encara no heu triat llibre per a la propera sessió del 16 de gener sobre escriptors europeus podeu mirar les propostes de la Txelo:

Seguim amb autors europeus, realment em vaig deixar moltíssims que m’encanten.

Aprofito que hi torneu per recomanar aquests escriptors, per mi, tan grans, i pels quals sento una profunda admiració. Com dirien molts joves d’avui, són els meus ídols.

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros (Granada), 5 de juny de 1898 -  entre Víznar i Alfacar, íbidem, 19 d’agost de 1936)

Sobre Federico, vaig fer un dossier commemoratiu pel 75è aniversari de la seva mort. A la portada vaig escollir una frase seva que diu: “El teatro es poesía que sale del libro para hacerse humana”. Artista de cap a peus, músic, pintor. Sempre presents a la seva obra, l’amor, el desig, la mort. Fa uns anys, vaig veure representada al Corral del Carbón, a Granada, Bodas de sangre, va ser impressionant pel lloc i es clar, per aquesta excepcional obra.

Ja sé que la poesia i el teatre són gèneres literaris una mica més difícils de llegir però, us garanteixo que si proveu amb García Lorca, repetireu de ben segur. L’obra citada anteriorment, La casa de Bernarda Alba, Yerma, la rellegeixo cada any, manies, Mariana Pineda o La zapatera prodigiosa, teatre en estat pur. Si parlem de poesia, certament no sabria escollir un, tots m’arriben  a l’ànima,  Poema del cante jondo, Oda a Salvador Dalí, Romancero gitano, Poeta en Nueva York amb la seva gran Oda a Walt Whitman o Llanto por Ignacio Sánchez Mejías. Deliciós.

José Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 - Lanzarote, 18 de juny de 2010)

El considero una altra joia de la literatura universal, us confesso que vaig fer cua a la Casa del Llibre, un any per Sant Jordi, per tenir un tresor a casa meva, el llibre dedicat en qüestió és Ensayo sobre la lucidez.

Us recomano llegir Las pequeñas memorias, és preciós, La balsa de piedra, Ensayo sobre la ceguera, Ensayo sobre la lucidez o El evangeli según Jesucristo, quan va escriure aquest últim, va marxar definitivament de Portugal com a senyal de protesta, ja que deien que havia ofès els catòlics.

La majoria d’aquests títols s’han traduït al català però, prefereixo llegir-los en castellà, la seva dona é la traductora.

No podeu deixar de veure el documental José y Pilar, la humanitat i la tendresa que desprèn no es pot explicar amb paraules, les càmeres van seguir durant dos anys l’escriptor i la seva dona, el Saramago més íntim. La cinta va ser escollida com a candidata portuguesa al premi Òscar a la millor pel·lícula estrangera. Exquisida, preciosa, delicada, etc.

Escriptors nord-americans 1

Aquest és el recull de llibres i lectures que hem fet entre totes en la primera sessió dedicada a escriptors nord-americans.

Les bibliotecàries col·laboren 5

Hola,
la Txelo ens torna a fer la seva aportació. Aquesta vegada d'autors nord-americans. No us perdeu els seus comentaris, ens poden ajudar a l'hora d'escollir un nou llibre per la propera sessió dedicada a aquests autors.
Que vagi de gust i moltes gràcies a la Txelo!

Autors nord-americans

Hem creuat  a l’altre banda de l’oceà. Res a veure amb els escriptors orientals. Una filosofia de vida diametralment oposada. Aquí trobem clàssics, autors de la generació perduda i també autors actuals i amb molta tirada. Hi ha escriptors nord-americans de totes les èpoques que m’han impactat. Avui començaré per un dels més aclamats.

Paul Auster (Newark, Nova Jersey, 1947)

Autor polifacètic, a més d’escriure novel·la és poeta, guionista i director de cinema. L’any 2006 va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les lletres.

El primer llibre que vaig llegir va ser El palau de la lluna, cap el 1996. Des de llavors sóc fan incondicional. Potser és un autor que  no agrada a tothom. Una mica surrealista?

Té la seva màgia, escriu d’una manera senzilla, en aparença, però darrere de les paraules amaga tot un món de miratges. L’últim llibre és autobiogràfic, Diari d’hivern.

Us recomano qualsevol.

John Dos Passos (Chicago, Illinois, 1896- Baltimore, 1970)

Ara toca un clàssic. Poca cosa us puc dir de Dos Passos. Amb Manhattan Transfer va trencar motllos, ens parla del fracàs d’una sèrie de personatges al llarg de trenta anys de la seva vida, està considerada una de les cent millors novel·les de la literatura nord-americana. Un altre recomanat és Tres soldados, a on relata la vida dels soldats americans, amb la Segona Guerra Mundial de segon pla, i parla de l’exèrcit com una màquina de destrucció d’homes i de somnis. Fa uns cinc mesos va caure a les meves mans  Davant la cadira eléctrica : Sacco i Vanzetti, és un llibre d’història que ens parla del procés judicial i la persecució política que van patir els anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti pels voltants de 1927. Dos Passos es va oposar a la condemna i per aquest motiu va ser empresonat. Sensacions indescriptibles.

Edgar Allan Poe (Boston, Estats Units,1809-Baltimore, 1849)

Escriptor, poeta, crític I periodista. Va tenir una vida turmentada, cosa que queda reflectida en la seva obra. A part dels seus llibres, m’apasiona la intensitat emocional de tot el que va fer. Era un romàntic, i a la vegada va ser els mestre del relat curt de terror. Va exercir gran influència en la literatura simbolista francesa i també en autors tan dispars com Pio Baroja, Herman Melville, Nabokov o Julio Cortázar.

Per llegir: qualsevol poema,  va definir la poesia com "creació rítmica de la bellesa", conte, novel·la o assaig. Cotázar va dir d’ell: “Va entendre que l'eficàcia d'un conte depèn de la seva intensitat com esdeveniment (...) Cada paraula ha de confluir, concórrer a l'esdeveniment, a la cosa que ocorre, i aquesta cosa que ocorre ha de ser només esdeveniment i no al·legoria o pretext per a generalitzacions psicològiques, ètiques o didàctiques (...) La cosa que ocorre ha de ser intensa. Aquí Poe no es va plantejar estèrils qüestions de fons i forma; era massa lúcid com per a no advertir que un conte és un organisme, un ésser que respira i batega, i que la seva vida consisteix, com la nostra, en un nucli animat inseparable de les seves manifestacions.

Us adoneu que cap dels escriptors te res a veure amb els altres?. Cadascú te una forma de crear el seu univers, una visió diferent del món, de la vida, de la societat, d’expressar els seus sentiments. Penso que aquí és on trobem el millor, hi ha per a tots els gustos.

Més endavant recomanaré altres que m’han agradat, tant  europeus, com asiàtics com nord - americans.

 Espero que descobriu algú del qual no havíeu llegit res.

Escriptors asiàtics 1

El dia 17 d'octubre ens vam trobar per parlar dels llibres que havíem llegit sobre autors asiàtics. Tot un continent per a descobrir. Els autors que cadascuna va escollir per a fer la lectura provenien dels següents països:

1 Xina

1 Afganistan

1 Índia

5 Japó

Aquí teniu la guia dels llibres llegits i uns haikus preciosos. 

Tot comentant autors nord-americans

Aquestes són les lectores que ens vam trobar per comentar els llibres d'autors nord-americans.
Com sempre, una gran experiència!
L'Anna i l'Enriqueta ens van fer el comentari virtualment.

Les bibliotecàries col·laboren 4

La Txelo no pot estar-se de recomenar autors per enriquir les lectures del CLA.
Les podeu tenir en compte per a les properes sessions que dedicarem a aquests autors.
Que us vingui de gust.
Moltes gràcies Txelo.

AUTORS ASIÀTICS

Continuem, ara a terres més llunyanes. També sóc admiradora dels autors asiàtics, confesso que, especialment, ho sóc dels japonesos.

Si els autors europeus que vaig escollir el mes anterior eren força dramàtics, els asiàtics no es queden curts. Potser no és per les circumstàncies viscudes, ho és per la seva forma d’entendre la vida, la seva cultura que no els hi permet expresar obertament els sentiments i es tanquen en sí mateixos.

Yukio Mishima (Tòquio, 1925-Tòquio, 1970)

Va escriure assaigs, contes, teatre i novel·la. Va fer d’actor a quatre pel·lícules. Practicava el culte al cos, es va casar i va tenir dos fills però sempre  va quedar en dubta la seva orientació sexual. M’han agradat Confesiones de una máscara, Después del banquete i, sobretot, El mariner que va perdre  la gràcia del mar. Aquest últim el trobo preciós.

Haruki Murakami (Kyoto, 1949)

Va viure molts anys a Kobe. Bé, aquest és  dels escriptors del moment. Va tenir una botiga de discos i després un bar de jazz, la seva música preferida. Escriu la primera novel·la amb 29 anys i a partir d’aquí no ha parat. El seus llibre es mouen entre la realitat i la ciència – ficció, t’enganxen. No us sabria dir quin és el que més m’ha agradat. Si ni l’heu llegit us recomano De què parlo quan parlo de córrer, és autobiogràfic, el primer cop que parla de la seva vida. Potser així el coneixereu una mica més.

Khaled Hosseini (Kabul (Afganistan), 1965)

De ben segur que heu llegit alguna de les seves obres. Té una prosa senzilla, comparat amb els autors citats abans, però d’una calidesa i amb un sentiment que realment t’arriben al cor. El caçador d’estels i Mil sols esplèndids, totes dues situades al seu país, narren històries, malauradament massa actuals. Les diferències entre el món oriental i l’occidental. Aquest any s’ha editat I el ressò de les muntanyes. També el llegiré.

Atiq Rahimi (Kabul (Afganistan), 1962)

No té una obra gaire extensa. He llegit un parell de llibres, Maldito sea Dostoievski i Tierra y cenizas. A tots dos surt retratada la desintegració de la societat afgana. Tierra y cenizas és una narració força dura però d’aquestes que et colpeixen el cor. Penso que és un escriptor a tenir en compte.

Autors europeus 1

Aquí teniu la guia de llibres d'autors europeus que vam llegir en la 1a sessió.

Les bibliotecàries col·laboren

Aquest curs la Txelo continua tenint ganes de participar des del blog amb les seves aportacions i enriquir les nostres trobades.
Moltes gràcies. Tenim unes bibliotecàries fantàstiques!
Avui ens fa unes recomanacions sobre escriptors europeus.

AUTORS EUROPEUS
Benvingudes al nou curs.
Aquesta temporada veig que heu ampliat molt el cercle...  Ara arribareu a autors de tot
el món, i m’agrada.

La primera lectura ha estat dedicada a escriptors europeus i us volia recomanar alguns
que realment m’han agradat, els que conec des de fa temps i els que he descobert no
fa gaire, la biblioteca és tot un món encara que hi treballis.
Desconec si heu llegit aquests autors, jo he passat molt bones estones amb ells. No són
per atipar-se de riure, tot el contrari, però arriben al cor.

Alessandro Baricco (Torí, 1958)
Considerat un dels grans escriptors de la seva generació. És autor d’assaig, de novel·la i de nombrosos articles. L’any 1994 va fundar una escola d’escriptura a la seva ciutat. D ’ell m’han agradat, Seda, Novecento , Tierras de cristal i Sense sang. El proper que em llegiré serà Homero. Ilíada.

Imre Kertész (Budapest, 1929)
Premi Nobel de Literatura 2002. Ha treballat com a periodista, traductor, autor de comèdies  i guionista cinematogràfic. Entre les obres que he llegit trobem,  Cartas a Eva Haldimann, Kaddish pel fill no nascut,  aquesta és la que em va fer descobrir Kertész,  Yo, otro : crónica del cambio i Liquidació. Autèntiques joies.

Irène Némirovsky (Kiev, 1903- Auschwitz, 1942)
Gairebé tota la seva obra és autobiogràfica. Gràcies a les seves filles, que durant dècades van guardar una maleta plena de manuscrits, hem tingut la sort de poder llegir aquesta gran escriptora.  El ball, David Golder, Els gossos i els llops, Un infant prodigi, Jezabel i Suite francesa. De ben segur que llegiré els que em falten. Exquisida, indispensable.

Stefan Zweig (Viena, 1882-Petrópolis (Brasil), 1942) 
Va escriure biografies, relats curts i novel·les. Descriu els sentiments d’una manera colpidora, no deixa ningú indiferent.  24 hores de la vida d'una dona, Amok, Carta d'una desconeguda, la meva iniciació amb Zweig, si el llegiu entendreu el perquè de la meva passió per aquest autor, Novel·la d'escacs, una altra joia. Anti- bel·licista convençut, es va suïcidar a Brasil desesperat pel futur europeu i  l’extensió del nazisme.

Iniciem nou curs

Hola, dijous passat va tenir lloc la primera trobada del CLA d'aquest curs tot parlant d'autors europeus.
Aquestes van ser les lectores que ens vam trobar. Quin goig!

Nou curs

Hola noies,
ja esteu a punt?
ja heu llegit algun llibre d'un escriptor o escriptora d'Europa?
ja esteu a punt de comentar-lo amb la resta dels companys?

Us recordo que ens trobarem aquest dijous 19 de setembre a les 7 de la tarda a la nostra biblioteca.
Fins llavors que tingueu unes bones lectures.

Madame Monet. Auguste Renoir