Les bibliotecàries col·laboren 4

La Txelo no pot estar-se de recomenar autors per enriquir les lectures del CLA.
Les podeu tenir en compte per a les properes sessions que dedicarem a aquests autors.
Que us vingui de gust.
Moltes gràcies Txelo.

AUTORS ASIÀTICS

Continuem, ara a terres més llunyanes. També sóc admiradora dels autors asiàtics, confesso que, especialment, ho sóc dels japonesos.

Si els autors europeus que vaig escollir el mes anterior eren força dramàtics, els asiàtics no es queden curts. Potser no és per les circumstàncies viscudes, ho és per la seva forma d’entendre la vida, la seva cultura que no els hi permet expresar obertament els sentiments i es tanquen en sí mateixos.

Yukio Mishima (Tòquio, 1925-Tòquio, 1970)

Va escriure assaigs, contes, teatre i novel·la. Va fer d’actor a quatre pel·lícules. Practicava el culte al cos, es va casar i va tenir dos fills però sempre  va quedar en dubta la seva orientació sexual. M’han agradat Confesiones de una máscara, Después del banquete i, sobretot, El mariner que va perdre  la gràcia del mar. Aquest últim el trobo preciós.

Haruki Murakami (Kyoto, 1949)

Va viure molts anys a Kobe. Bé, aquest és  dels escriptors del moment. Va tenir una botiga de discos i després un bar de jazz, la seva música preferida. Escriu la primera novel·la amb 29 anys i a partir d’aquí no ha parat. El seus llibre es mouen entre la realitat i la ciència – ficció, t’enganxen. No us sabria dir quin és el que més m’ha agradat. Si ni l’heu llegit us recomano De què parlo quan parlo de córrer, és autobiogràfic, el primer cop que parla de la seva vida. Potser així el coneixereu una mica més.

Khaled Hosseini (Kabul (Afganistan), 1965)

De ben segur que heu llegit alguna de les seves obres. Té una prosa senzilla, comparat amb els autors citats abans, però d’una calidesa i amb un sentiment que realment t’arriben al cor. El caçador d’estels i Mil sols esplèndids, totes dues situades al seu país, narren històries, malauradament massa actuals. Les diferències entre el món oriental i l’occidental. Aquest any s’ha editat I el ressò de les muntanyes. També el llegiré.

Atiq Rahimi (Kabul (Afganistan), 1962)

No té una obra gaire extensa. He llegit un parell de llibres, Maldito sea Dostoievski i Tierra y cenizas. A tots dos surt retratada la desintegració de la societat afgana. Tierra y cenizas és una narració força dura però d’aquestes que et colpeixen el cor. Penso que és un escriptor a tenir en compte.