divendres, 20 d’abril de 2018

Philippe Claudel

Hem aprofundit en la curta bibliografia de Philippe Claudel. La seva lectura no ens ha deixat indiferents. Tampoc ens ha deixat indiferents la seva obra com a director de cinema.



dimecres, 21 de març de 2018

La Txelo ens parla de Philippe Claudel


Philippe Claudel

La percepción que llega a través de la sensación es más inmediata
 y más animal y profunda, porque la memoria a través de los olores
 va a la parte más arcaica del cerebro, como cuando un perro
 sigue un rastro en una cacería. (Claudel)



Guanyador del premi Goncourt, Claudel, al qual no havia llegit mai, m’ha sorprès positivament, a banda de la seva literatura també  pel seu altruisme i humanitat, es va presentar voluntari  per donar classes a una presó, i no dos dies, ho va fer durant deu anys. I amb molta assiduïtat anava a un hospital per ensenyar nens malalts i a un institut especialitzat per a nens discapacitats.
Tampoc l’havia associat al cinema a on també ha guanyat un César, un Bafta i un Globus d’or.
He llegit Perfums, un llibre de relats, una veritable joia. Les olors es barregen amb records d’infantesa i joventut.  
Íntim, preciós, si no és dels que heu escollit, endavant, gaudireu amb ell.
Ah, per cert, tal com va passar una altra vegada us demano que em recomaneu altre llibre seu.

Vázquez Montalbán

La sessió del mes de març la vam dedicar a Manolo Vázquez Montalbán. La majoria de les persones ens vam declarar fans incondicionals de la seva obra.


dissabte, 10 de febrer de 2018

La Txelo ens parla de Vázquez Montalbán








MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN


Com ja sabeu, Vázquez Montalbán va ser un escriptor que, no només es va dedicar a escriure novel·la.
Dins del seu bagatge podeu trobar assaig, poesia, política, cuina, articles, novel·la, cròniques de viatges, etc. Els premis que va rebre li van arribar quan ja havia publicat més de cinquanta llibres.
Viatjava igual que menjava, igual que escrivia, de manera compulsiva.
Els llibres que llegireu aquest mes són, sense cap mena de dubte, la seva obra més coneguda a l’Estat Espanyol i també a escala internacional.
Particularment, he llegit alguns títols d’aquesta sèrie i els he trobat àcids, divertits, amb aquest punt cínic i crític contra la societat que ens envolta, d’una manera o d’una altra havia de deixar anar el seu parer sobre moltes qüestions que es vivien als barris de Barcelona.
A mi que no m‘agrada el futbol però vaig riure moltíssim amb Decàleg del culé, també us recomano El pianista, Y Dios entró en la Habana, La Aznaridad i alguna coseta que va escriure sobre cuina. Molt interessant la seva obra periodística, està publicada en tres volums.  Penso que gaudireu de valent amb Una educación sentimental: Praga Animeu-vos a llegir la seva obra fóra del Pepe Carvalho.


Recomanacions web:

Del tercer enllaç, si us plau, llegiu l’article del diari Ara, el del Carlos Zanón

Isabel Allende

El passat dijous 18 de gener vam comentar les lectures de l'escriptora xilena Isabel Allende, el comentari general de tothom va ser que ens havia agradat, encara que en alguns moments es feia reiteratiu el que explicava.

Després vam recollir les properes lectures sobre Manolo Vázquez Montalbán, ens esperen les aventures del detectiu Carballo.


dijous, 7 de desembre de 2017

La Txelo ens parla d'Isabel Allende

Com sempre i puntualment la Txelo ens acompanya amb els seus comentaris que, segurament, ens ajuden a omplir de contingut la nostra lectura.
Mil gràcies.








                                                       Isabel Allende

Em sembla que ben poc us puc aportar sobre aquesta escriptora.
Ara fa temps que no he llegit cap llibre seu però, us confesso que fa uns quants anys llegia tot el que se’m posava pel davant.
Com sempre, uns títols t’agraden més, altres no tant i altres t’arriben al cor i, reconec que això em va passar amb El plan infinito, el vaig trobar molt diferent del que havia llegit d’ella fins aleshores, a l’arribar a l’última pàgina hagués seguit llegint hores i hores. Paula, com sabreu, parla sobre la seva filla i tot i que està escrit com a novel·la és un llibre biogràfic, si no l’heu llegit i ho feu ara, heu de saber, per no enganyar-vos, que plorareu de valent.
També recomano, pel vesant històric, Hija de la fortuna i Retrato en sepia, Eva Luna i, com no, la novel·la que li va donar fama mundial, La casa de los espíritus.
Aquest mes, cadascú de vosaltres llegirà un títol diferent, si us agrada podeu fer intercanvi.
Espero que gaudiu de les lectures.


Carson McCullers

El dia 16 de novembre ens vam trobar per parlar de l'escriptora Carson McCullers. La majoria de nosaltres vam llegir el mateix llibre: El cor és un caçador solitari. La Maribel va ser l'única persona que en va llegir un de diferent: Reflejos en un ojo morado.
Feia molt de temps que un llibre era el protagonista de la sessió, ja que el nostre club, el CLA! es caracteritza en fer de l'autor o l'autora els protagonistes.
Va ser una sessió molt interessant on vam aprofundir sobre la lectura. El que ens va quedar després dels comentaris va ser: el protagonisme de personatges inadaptats o marginats, manca de comunicació entre les persones possiblement per evitar el compartir els nostres problemes amb gent com nosaltres, el valor de l'amistat, la solitud i la recerca de l'amor.