dimarts, 19 de juny de 2018

Nawal Al-Sa'dawi

El dia 17 de maig vam estar comentant llibres de la Nawal Al-Sa'dawi. Ens ha agradat molt el contingut com els temes que tracta: denúncia social, condicions de les dones, religió, abús de poder, crítica als valors tradicionals islàmics.... Ara bé, la forma com presenta les seves novel·les ens ha costat una mica: diferents veus que parlen, estructura no lineal, barreja de realitat i somnis.



Irene Némirovsky

Ens va agradar comentar els seus llibres!



dimecres, 6 de juny de 2018

La Txelo ens parla de: Irene Némirovsky, Nawal Al-Sa'dawi i Yoko Ogawa



IRÈNE NEMIROVSKY

Abans dels 18 anys ja escrivia, relats, contes i novel·les
Gairebé tota la seva obra és autobiogràfica.

El govern francès li refusa la nacionalització. Arran de l’ocupació alemanya el 1940, i víctima de les lleis antisemites de Vichy, veu prohibida la publicació de les seves obres. Refugiada en un poblet, ella no deixa d’escriure. L’estiu del 1942 és arrestada per la gendarmeria com a “jueva apàtrida” i deportada a Auschwitz-Birkenau, on mor. Mesos més tard, hi morirà el seu marit, també jueu. Les seves filles, amagades per gent amiga, els sobreviuen, i guarden els manuscrits de la mare en una maleta durant dècades entre els quals Suite francesa, que narra l’ocupació alemanya de França, fa un retrat de les mil petites covardies i misèries d’una població errant, més amoïnada per menjar o dormir que pel destí de la pàtria. Gràcies a elles hem tingut la sort de poder llegir aquesta gran escriptora.
El ball, El ardor en la sangre, David Golder, Els gossos i els llops, Un infant prodigi, Jezabel, Suite francesa, Los bienes de este mundo, L’afer Kurilov, Domingo, El malentendido, El mestre d’ànimes, Les mosques de tardor, Nieve de otoño, Sang calenta, Vi de solitud. Fa temps us vaig recomanar els llibres que havia llegit d’aquesta dona meravellosa, ara he afegit uns quants, durant aquest temps he continuat amb la seva obra i encantada de passar moments extraordinaris amb el que em transmet. Exquisida, indispensable.
Per si voleu consultar aquesta pàgina.



Nawal Al-Saadawi

Respecte i admiració vers aquesta dona.           De moment només he llegit Dona al punt zero, a partir d’aquesta lectura m’endinsaré en la seva obra.                                                            
Saadawi va ser la primera feminista a posar de manifest l’opressió sexual de les dones al món  àrab. Altres s’havien preocupat de la discriminació política, social i econòmica però, ella va posar el dit en temes tabú com el sexe, la religió i la lluita de classes.
Va aplegar psiquiatria, feminisme i literatura, va disposar així d’eines no només per disseccionar la violència com a malaltia social, que apunta específicament a les dones, sinó per denunciar-ho públicament.         
Va escriure el llibre l’any 1973, ens parla de la protagonista, una dona real, com una persona “intel·ligent, sensible i creativa, no podia acontentar-se a rentar i cuinar. Tenia un do innat per captar el que les ments constretes per un sistema educatiu, religiós i polític despòtic i opressiu no solen captar”.
L’escriptora reconeix que aquella història va canviar la seva vida per sempre i va ser un fet determinant per al seu activisme.
El cas és que després d’escriure la novel·la “van començar els problemes”, assegura: El Saadawi ha viscut a l’exili, ha sigut empresonada, amenaçada i destituïda de càrrecs públics.
Enèrgica, insolent, valenta, també diu que l’esperança és poder.
Definitivament lliure.



Yoko Ogawa

És l’autora més llegida al Japó i també fóra de les seves fronteres. Em sembla molt curiós què, agradant-me tant la cultura i els autors japonesos, no hagi llegit mai un llibre de la Yoko Ogawa.
Ja sé que hi ha escriptors a cabassos i tot no es pot llegir però, estic agraïda a l’Encarna que és una crack i m’ha fet conèixer veritables perles.
De totes maneres, he estat investigant una mica sobre la Yoko i al Japó és una escriptora de culte i alguns dels seus llibres han estat portats al cinema.
Ja en tinc tres en ment que segur em llegiré, El embarazo de mi hermana, La residencia de estudiantes i La niña que iba en hipopótamo a la escuela.
Tot i que cada cop que s’edita un llibre seu és un fenomen de vendes, Ogawa s’allunya força de l’anomenat best seller. Deu ser que barreja faula, tendresa, poesia, compassió i la manera subtil i delicada que té d’explicar-nos històries tan variades.
Penso què, com m’ha passat amb més autors, començaré amb el primer llibre i no pararé fins a l’últim.
                

divendres, 20 d’abril de 2018

Philippe Claudel

Hem aprofundit en la curta bibliografia de Philippe Claudel. La seva lectura no ens ha deixat indiferents. Tampoc ens ha deixat indiferents la seva obra com a director de cinema.



dimecres, 21 de març de 2018

La Txelo ens parla de Philippe Claudel


Philippe Claudel

La percepción que llega a través de la sensación es más inmediata
 y más animal y profunda, porque la memoria a través de los olores
 va a la parte más arcaica del cerebro, como cuando un perro
 sigue un rastro en una cacería. (Claudel)



Guanyador del premi Goncourt, Claudel, al qual no havia llegit mai, m’ha sorprès positivament, a banda de la seva literatura també  pel seu altruisme i humanitat, es va presentar voluntari  per donar classes a una presó, i no dos dies, ho va fer durant deu anys. I amb molta assiduïtat anava a un hospital per ensenyar nens malalts i a un institut especialitzat per a nens discapacitats.
Tampoc l’havia associat al cinema a on també ha guanyat un César, un Bafta i un Globus d’or.
He llegit Perfums, un llibre de relats, una veritable joia. Les olors es barregen amb records d’infantesa i joventut.  
Íntim, preciós, si no és dels que heu escollit, endavant, gaudireu amb ell.
Ah, per cert, tal com va passar una altra vegada us demano que em recomaneu altre llibre seu.

Vázquez Montalbán

La sessió del mes de març la vam dedicar a Manolo Vázquez Montalbán. La majoria de les persones ens vam declarar fans incondicionals de la seva obra.


dissabte, 10 de febrer de 2018

La Txelo ens parla de Vázquez Montalbán








MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN


Com ja sabeu, Vázquez Montalbán va ser un escriptor que, no només es va dedicar a escriure novel·la.
Dins del seu bagatge podeu trobar assaig, poesia, política, cuina, articles, novel·la, cròniques de viatges, etc. Els premis que va rebre li van arribar quan ja havia publicat més de cinquanta llibres.
Viatjava igual que menjava, igual que escrivia, de manera compulsiva.
Els llibres que llegireu aquest mes són, sense cap mena de dubte, la seva obra més coneguda a l’Estat Espanyol i també a escala internacional.
Particularment, he llegit alguns títols d’aquesta sèrie i els he trobat àcids, divertits, amb aquest punt cínic i crític contra la societat que ens envolta, d’una manera o d’una altra havia de deixar anar el seu parer sobre moltes qüestions que es vivien als barris de Barcelona.
A mi que no m‘agrada el futbol però vaig riure moltíssim amb Decàleg del culé, també us recomano El pianista, Y Dios entró en la Habana, La Aznaridad i alguna coseta que va escriure sobre cuina. Molt interessant la seva obra periodística, està publicada en tres volums.  Penso que gaudireu de valent amb Una educación sentimental: Praga Animeu-vos a llegir la seva obra fóra del Pepe Carvalho.


Recomanacions web:

Del tercer enllaç, si us plau, llegiu l’article del diari Ara, el del Carlos Zanón