Seguim amb autors europeus, realment em vaig deixar
moltíssims que m’encanten.
Aprofito que hi torneu per recomanar aquests
escriptors, per mi, tan grans, i pels quals sento una profunda admiració. Com
dirien molts joves d’avui, són els meus ídols.
Federico
García Lorca (Fuente
Vaqueros (Granada), 5 de juny de 1898 -
entre Víznar i Alfacar, íbidem, 19 d’agost de 1936)
Sobre Federico, vaig fer un dossier commemoratiu pel
75è aniversari de la seva mort. A la portada vaig escollir una frase seva que
diu: “El teatro es poesía que sale del libro para hacerse humana”. Artista de
cap a peus, músic, pintor. Sempre presents a la seva obra, l’amor, el desig, la
mort. Fa uns anys, vaig veure representada al Corral del Carbón, a Granada, Bodas
de sangre, va ser impressionant pel lloc i es clar, per aquesta
excepcional obra.
Ja sé que la poesia i el teatre són gèneres literaris
una mica més difícils de llegir però, us garanteixo que si proveu amb García
Lorca, repetireu de ben segur. L’obra citada anteriorment, La casa de Bernarda Alba,
Yerma,
la rellegeixo cada any, manies, Mariana Pineda o La
zapatera prodigiosa, teatre en estat pur. Si parlem de poesia,
certament no sabria escollir un, tots m’arriben
a l’ànima, Poema del cante jondo, Oda a Salvador Dalí, Romancero
gitano, Poeta en Nueva York amb la seva gran Oda a Walt Whitman o Llanto por Ignacio Sánchez Mejías.
Deliciós.
El considero una altra joia de la literatura universal,
us confesso que vaig fer cua a la
Casa del Llibre, un any per Sant Jordi, per tenir un tresor a
casa meva, el llibre dedicat en qüestió és Ensayo sobre la lucidez.
Us recomano llegir Las pequeñas memorias, és preciós, La
balsa de piedra, Ensayo sobre la ceguera, Ensayo sobre la lucidez o El evangeli
según Jesucristo, quan va escriure aquest últim, va marxar
definitivament de Portugal com a senyal de protesta, ja que deien que havia
ofès els catòlics.
La majoria d’aquests títols s’han traduït al català
però, prefereixo llegir-los en castellà, la seva dona é la traductora.
No podeu deixar de veure el documental José
y Pilar, la humanitat i la tendresa que desprèn no es pot explicar amb
paraules, les càmeres van seguir durant dos anys l’escriptor i la seva dona, el
Saramago més íntim. La cinta va ser escollida com a candidata portuguesa al
premi Òscar a la millor pel·lícula estrangera. Exquisida, preciosa, delicada,
etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada