dijous, 7 de desembre de 2017

La Txelo ens parla d'Isabel Allende

Com sempre i puntualment la Txelo ens acompanya amb els seus comentaris que, segurament, ens ajuden a omplir de contingut la nostra lectura.
Mil gràcies.








                                                       Isabel Allende

Em sembla que ben poc us puc aportar sobre aquesta escriptora.
Ara fa temps que no he llegit cap llibre seu però, us confesso que fa uns quants anys llegia tot el que se’m posava pel davant.
Com sempre, uns títols t’agraden més, altres no tant i altres t’arriben al cor i, reconec que això em va passar amb El plan infinito, el vaig trobar molt diferent del que havia llegit d’ella fins aleshores, a l’arribar a l’última pàgina hagués seguit llegint hores i hores. Paula, com sabreu, parla sobre la seva filla i tot i que està escrit com a novel·la és un llibre biogràfic, si no l’heu llegit i ho feu ara, heu de saber, per no enganyar-vos, que plorareu de valent.
També recomano, pel vesant històric, Hija de la fortuna i Retrato en sepia, Eva Luna i, com no, la novel·la que li va donar fama mundial, La casa de los espíritus.
Aquest mes, cadascú de vosaltres llegirà un títol diferent, si us agrada podeu fer intercanvi.
Espero que gaudiu de les lectures.


Carson McCullers

El dia 16 de novembre ens vam trobar per parlar de l'escriptora Carson McCullers. La majoria de nosaltres vam llegir el mateix llibre: El cor és un caçador solitari. La Maribel va ser l'única persona que en va llegir un de diferent: Reflejos en un ojo morado.
Feia molt de temps que un llibre era el protagonista de la sessió, ja que el nostre club, el CLA! es caracteritza en fer de l'autor o l'autora els protagonistes.
Va ser una sessió molt interessant on vam aprofundir sobre la lectura. El que ens va quedar després dels comentaris va ser: el protagonisme de personatges inadaptats o marginats, manca de comunicació entre les persones possiblement per evitar el compartir els nostres problemes amb gent com nosaltres, el valor de l'amistat, la solitud i la recerca de l'amor.









dissabte, 4 de novembre de 2017

La Txelo ens parla de Carson McCullers




Carson McCullers amb Marilyn Monroe,  Isak Dinesen i Arthur Miller

 “Val a dir d’entrada que l’amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, però són de països diferents.” Carson McCullers


Heu fet una bona elecció escollint una lectura d’aquesta escriptora. Aquest any es compleixen cent anys del seu naixement.
La seva vida no va ser fàcil, sobretot dins del context de l’època que li va tocar viure. D’això que us parlo queda força patent llegint  El corazón es un cazador solitario.
Amb 40 anys es va veure obligada a dur bastó ja que patia una malaltia reumàtica que li produïa dolors fortíssims i, més tard va patir un càncer de mama.
Va morir amb només 50 anys.
Si us ha agradat la Carson McCullers també us recomano llegir,  Frankie y la boda, Reflexos en un ull daurat i La balada del cafè trist, del qual us adjunto un paràgraf que em va semblar genial.

Perquè el licor de la senyoreta Amelia té una qualitat especial pròpia.
És net i penetrant quan toca la llengua, però un cop empassat et continua cremant el de dins una bona estona. I no només això. De tothom és sabut que si escrius sobre un full de paper blanc amb suc de llimona no en queda rastre. Però només que acostis el paper un instant a la flama, les lletres s’enfosqueixen i et revela el seu significat. Doncs imagineu que el whisky és la flama i que el missatge és allò que només es coneix dins l’ànima de l’home; és així com pot entendre’s la vàlua del licor de la senyoreta Amelia.



Paul Auster

El 19 d'octubre ens vam trobar per comentar les lectures de Paul Auster. En general ens van agradar molt a tothom.


dilluns, 9 d’octubre de 2017

Iniciem un nou curs

La proposta de lectures per aquest nou curs 2017-2018 és fer un viatge al voltant del món.
Agafa les maletes i les omplirem de llibres. 
Bon viatge i bones lectures.


dimarts, 18 de juliol de 2017

Fi de curs 16-17

Com a clàssic vam celebrar el fi de curs a El jabalí després de la nostra sessió de CLA! Aquest any va ser una mica accidentat i per sort la Teresa es recupera de mica en mica.

No hi va faltar el cava i la coca de l'Esteve (boníssima!) i les ganes de tornar-nos a veure per parlar de llibres i lectura.

Bon estiu i bones lectures!



Poesia europea

Faltava posar al blog el recull de poesia europea del mes de maig. També el tinc en paper per aquelles persones que no vau poder venir el darrer dia.


Comentant obres de literatura russa

Aquest curs hem dedicat dues sessions a la literatura russa. Xerrades que ens han servit per recordar obres llegides i conèixer noves històries.







dilluns, 5 de juny de 2017

La Txelo ens parla de literatura russa

Quan veu decidir dedicar tres mesos a escriptors russos, vaig fer una llista amb infinitat d’ells, després va començar l’eliminació d’alguns per dedicar-se més al teatre, a la poesia, a l’assaig.
Ja heu fet poesia i llegir-ne més em va semblar una mica dur. La majoria d’autors d’aquesta llista es van dedicar als contes i narrativa en general, literatura juvenil i d’adults.
Evidentment també he descartat els llibres amb moltíssimes pàgines com ara Anna Karenina o Guerra i pau, que de ben segur ja heu llegit més d’un de vosaltres.
Aquest mes us recomano Mijail Bulgákov, un dels autors més importants de la literatura russa, audaç, satíric, intel·lectual molt crític amb el sistema. Gran admirador de H.G.Wells, aquest fet queda patent a Los Huevos fatídicos.
L’obra més coneguda, El maestro y Margarita, va ser publicada 26 anys després de la seva mort, per cert, un gran llibre. Recomanat.
El següent és Tolstoi, amb una obra extensa i coneguda. Us recomano, El diable, L’amo i el criat i Después del baile, tot i que tota la seva obra és magnífica.
Una altra cosa que sempre he admirat de Tolstoi és la decisió que va prendre d’abandonar-ho tot, benestar, família, diners, renunciant als privilegis de la seva classe cap a una vida senzilla, criticant el món que l’envoltava, la guerra, la fam, la tirania dels poderosos, argumentant un anarquisme civilitzat, el treball col·lectiu. També va optar per una dieta lliure de carn, una decisió lògica un cop va optar per combatre qualsevol forma de violència.
Aquí us deixo uns quants autors russos dels quals podeu gaudir més endavant.
Borís Akunin, Svetlana Aleksiévitx, Fiódor Dostoievski, Daniel Estulin, Nikolai Gógol,
Maksim Gorki, Vassili Grossman, Vladímir Nabókov, Borís Pasternak, Andrei Platónov,
Aleksandr Puixkin, Aleksandr Soljenitsin, Ivan Turguénev, Liudmila Ulítskaia.


Gràcies per tot, sou un grup fantàstic, bones vacances i fins al curs vinent.

dimecres, 12 d’abril de 2017

Comentant literatura portuguesa

Aquest curs hem dedicat el mes de gener i març a comentar les nostres lectures d'escriptors portuguesos. El mes de febrer el vam deixar en blanc i vam gaudir d'activitats de la BCNnegra.
Ha estar molt interessant conèixer nous autors.





<

dilluns, 27 de febrer de 2017

Escriptors portuguesos comentats per la Txelo

1.
Fa temps us vaig parlar, quan veu llegir escriptors europeus, de José Saramago.  Sé que per algunes persones és un autor difícil, té molt a veure la seva manera d’escriure, amb poca separació per capítols, amb trams llarguíssims sense punt i a part.
Després de llegir l’Alice Munro, i escoltar les vostres recomanacions,  podríem comparar ambdós autors per la densitat dels seus escrits, tot i que els estils no tenen res a veure.
De Saramago us puc recomanar qualsevol de les seves obres, evidentment hi ha algunes que m’han agradat més que altres, això passa sovint. També sé que serà una mica difícil llegir-lo en un mes, menys un parell la resta són llibres amb moltes pàgines, però us puc assegurar que us ompliran. Les seves idees, la ironia, la tendresa, penso que no llegireu només un.
Sobre Fernando Pessoa em passa una mica el mateix. No he llegit tota la seva obra però hi ha uns quants títols que m’han semblat genials.
Començo amb El banquer anarquista, només amb aquest títol us podeu imaginar l’ exquisidesa d’aquesta obra. Seguim amb L’hora del diable, conversa del diable amb una dona, reflexions increïbles del personatge. Lisboa: lo que el turista debe ver, guia molt especial, recorregut per Lisboa des d’el punt de vista de l’autor. El Elfo y la princesa, llibre infantil, o no? Una altra perla és Una cena muy original, penso que aquesta narració, pel tema que tracta, és molt avançada a la seva època, ho estem veiem cada dia. No dic res més per si la voleu llegir o per si quedeu intrigats.  Escrits sobre Catalunya i Ibèria, parla de la relació entre Catalunya i Portugal i sobre el federalisme a la península Ibèrica i com no, El llibre del desassossec, considerada una de les grans obres literàries del segle XX.
Va utilitzar diferents heterònims durant la seva trajectòria literària, els més coneguts van ser: Álvaro de Campos, Bernardo Soares, Alberto Caeiro i Ricardo Reis, aquest últim va inspirar Saramago per El año de la muerte de Ricardo Reis, a on Ricardo Reis i Fernando Pessoa, ja mort, es retroba amb el seu heterònim que ha sobreviscut al seu creador.
Moltes delícies per gaudir de bons moments.
Pessoa va dir:

Si després de morir-me volen escriure la meva biografia
no hi ha res més senzill.
Només té dues dates
la del meu naixement i la de la meva mort.
Entre l’una i l’altra la resta de dies són meus.

2.
Per aquest mes començo recomanant  Antonio Lobo Antunes, per la seva obra i també per com és en la vida quotidiana, segueix escrivint a estilogràfica, no té mòbil. Gran part dels llibres de Lobo Antunes es basen en les vivències a Angola, on va exercir de metge psiquiatre, tot i que no ho va fer durant gaire temps. Com Murakami, etern candidat al Nobel de literatura. Recomano L'Esplendor de Portugal, Exhortació als cocodrils o Sobre los ríos que van.
Un clàssic de la literatura portuguesa és José Maria Eça de Queirós, d’ell triaria El Crimen del padre Amaro, obra molt polèmica en la data de la seva publicació, i El primo Basilio.
Cartes d'amor de la monja portuguesa de Mariana Alcoforado (1640-1723) és una obra molt coneguda de la literatura portuguesa. Tot i la seva fama hi ha dubtes del fet que realment l’hagués escrit aquesta monja.
Hi ha tres escriptors més dels quals no he llegit res però un company de feina, el David, m’ha dit que ell ho ha fet i  li semblen boníssims: Gonçalo M. Tavares, José Cardoso Pires i Lídia Jorge.
També podem descobrir alguns autors més joves de les lletres portugueses, José Luís Peixoto, Valter Hugo Mãe,  Inês Pedrosa o Dulce Maria Cardoso,
Hi ha moltíssims més, sobretot clàssics, molta poesia i moltíssimes pàgines, una de les prioritats ha estat que poguéssiu trobar llibres d’aquests autors a la xarxa de biblioteques.
Si voleu llegir poesia o en llengua portuguesa potser podem ampliar el ventall.
Que gaudiu de les lectures. 

Simone de Beauvoir

El 15 de desembre ens vam trobar per parlar dels llibres llegits de Simone de Beauvoir. Hem arribat a a la conclusió que dels llibres que hem llegit ens agrada més l'assaig que la novel·la.