dimecres, 23 de desembre de 2015

Nosaltres parlem de: Enrique Vila-Matas

El dimarts 15 de desembre, ens vam trobar fora del nostre dia habitual per comentar les lectures que havíem fet sobre Enrique Vila-Matas.
Els llibres que hem llegit són:
·        Lejos de Veracruz
·        Chet baker piensa en su arte
·        El día señalado
·        Bartleby y compañía
·        Impostura
·        Exploradores del abismo
·        Aire de Dylan
·        Kassel no invita a la lógica

Vam dir moltes coses d’aquest escriptor:
·        La seva escriptura és estrafolària i a vegades pot arribar a esquizofrènica.
·        Hi ha molt de sarcasme i sentit de l’humor.
·        Els seus llibres parlen d’escriptors i llibres, per tant trobem literatura dins literatura. És un estudiós de la literatura i ho demostra.
·        Trets autobiogràfics.
·        Escriu amb un llenguatge ric, entenedor i fàcil de llegir.
·        La cinematografia també hi és present.


Reconeixem que és un bon escriptor però les seves històries, no ens han enganxat.  I com diu la Núria, la majoria no regalaríem el llibre que hem llegit.





La Txelo ens parla de: Enrique Vila-Matas

Aquest és l'escrit que ens ha preparat la Txelo sobre Enrique Vila-Matas:

Enrique Vila-Matas (Fotografia de la seva pàgina web)

Aquí veieu que, quan era petit, ja prometia amb els llibres.
Fa poc he descobert què, a més d’escriure també va protagonitzar set pel·lícules que van ser prohibides per Franco.
Incansable, compromès i, segons vaig llegir fa uns tres o quatre anys, un dels escriptors que en el futur arribarà a ser considerat un clàssic.
Més de quaranta anys de dedicació a l’escriptura i amb l’obra traduïda un munt d’idiomes.
M’agrada, m’agrada perquè escriu molt bé. Però, em passa en algunes de les seves obres, les històries no m’acaben d’enganxar tot i que jo continuo llegint i llegint. Això ho fa la forma en què s’expressa, com et vol dir el que hi ha, la fluïdesa de les seves paraules, el toc, de tant en tant autobiogràfic, i kafkià, molt kafkià.
He llegit fa molt poc un llibret petit, il·lustrat, físicament molt bonic, titulat El día señalado. Una joia d’aquestes que es fan de tant en tant. El recomano.
Dublinesca, El mal de Montano, Kassel no invita a la lógica, Hijos sin hijos, entre altres, són llibres que s’han de llegir.
També us passo informació que he trobat a Internet, juntament amb una notícia sobre l’últim premi literari que ha guanyat.

Per llegir aquests articles, boníssims. http://elpais.com/autor/enrique_vila-matas/a/



Premio FIL de Literatura  http://www.informador.com.mx/cultura

dimecres, 9 de desembre de 2015

Compartint lectures de la Rosa Regàs

Ens vam trobar una bona colla per comentar els llibres de la Rosa Regàs que havíem llegit. Els llibres que vam comentar van ser:
  • Una llarga adolescència.
  • Entre el sentido común y el desvarío.
  • Luna lunera.
  • Música de cámara.
  • Volcanes dormidos.
  • Viaje a la luz del Chan
  • La canción de Dorotea.
  • La hora de la verdad
  • Contra la tiranía del dinero.
  • Viento armado.


Vam aprendre que la majoria de les seves novel·les tenien trets biogràfics i uns personatges amb unes relacions familiars conflictives.
Hem trobat que també ha escrit llibres de viatges que ens poden ser molt útils i un assaig per aprendre que és tot això de la dictadura de l’economia.
Ens ha agradat molt la seva manera d’escriure, està tot molt ben narrat i facilita la seva lectura.



dissabte, 14 de novembre de 2015

Rosa Regàs

La Txelo ens ha preparat aquest escrit per conèixer millor a la nostra escriptora del mes.

ROSA REGÀS
Nena de la guerra espanyola. Escriptora, traductora a l’ONU durant una dècada, directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, editora, col·laboradora de diaris i revistes, activista en moviments solidaris, entre moltes altres coses. Una dona que es va avançar al seu temps.
Una dona apolítica que no es ven, fidel a les seves idees.
Sé que ara llegireu algun dels seus llibres, ja veureu que no tots són novel·les, també ha escrit obres com Contra la tirania del dinero, economia des del punt de vista sociològic, La desgracia de ser mujer, sobre les condicions socials de la dona, La hora de la verdad, que retrata amb senzillesa l’etapa de la vellesa. També ha escrit llibres que ens parlen de viatges i de ciutats, Ginebra, Memorias de la Costa Brava, Volcanes dormidos o Viaje a la luz del Chan, quan els llegeixes sembla que passegis per tots aquests indrets, gràcies a les descripcions i el sentiment que hi posa.
Els que més m’han entretingut són els dedicats a l’experiència sobre la família, Sangre de mi sangre, La aventura de los hijos i Diario de una abuela de verano. Entre el seny i la rauxa, com diem per aquí. Parlant de vivències, sense voler donar cap lliçó ni consell, amb un testimoni sincer i ple d’amor i de vida.
Luna lunera, ficció però força autobiogràfic.

Us animo a continuar llegint la Rosa Regàs. Sempre hi ha coses per descobrir.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Llegint als germans Goytisolo


El dia 15 d'octubre ens vam trobar per comentar les lectures que vam escollir. Ha estat una sessió d'aquelles on no hi ha hagut unanimitat amb els autors, ens hem trobat amb persones que s'han entusiasmat amb la seva lectura, altres que els ha deixat indiferent i altres que no han pogut acabar el llibre.
La llista dels llibres que hem comentat és:

LUIS GOYTISOLO
- Las afueras
- Oido atento a los pájaros
- Diario de 360 grados

JUAN GOYTISOLO
- Señas de identidad
- Estambul Otomano
- Cuaderno de Sarajevo
- Carajicomedia
- El sitio de los sitios

JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO
- Novíssima oda a Barcelona
- Palabras para Júlia
- Cuentos para niños





dijous, 8 d’octubre de 2015

Germans Goytisolo

La Txelo ja s'ha posat les piles i ens comença aa oferir els seus bells escrits sobre les nostres lectures.
Sempre aprenem coses noves amb les seves aportacions. Moltes gràcies.



Germans GOYTISOLO


Els tres germans a Pau Alcover n. 41, el 1939 
Font: Universitat Autònoma de Barcelona

José Agustín, Juan, Luis. Qui us agrada més?
Això és una mica, totes les comparacions són odioses, com El Padrino, quina pel·lícula és millor?, la primera, la segona?
Amb els germans Goytisolo passa el mateix. Hi ha opinions per a tots els gustos. He de reconèixer que el cas d’aquests autors és força singular, tres germans que es dediquen al mateix, que triomfen amb la seva obra, cadascú amb el seu estil.
Particularment, conec més l’obra de José Agustín i per tant és el que més m’agrada.
És molt probable que sigui per el moment que em va tocar viure quan era jove, la dècada dels 70 va ser molt moguda a escala política, van sorgir protestes per tot arreu i, un cantautor que segurament coneixeu, Paco Ibáñez, va popularitzar molts poemes del José Agustín, també va fer arribar a tothom poemes de García Lorca, Neruda, Alberti, Celaya, Góngora, Blas de Otero, Quevedo, Miguel Hernández, fins i tot els professors de llengua castellana van fer servir les seves cançons per impartir classe a les aules. L’anomenaven “la voz libre de España”. La cançó protesta elevada a l’enèsima potència.
D’aquesta manera vaig descobrir el José Agustín. El lobito bueno, Palabras para Julia, Me lo decía mi abuelito, són poemes entranyables. Sobre els seus llibres us recomanaria El retorno, Salmos al viento, Claridad, Algo sucede, les seves primeres obres, tot i que en general qualsevol poema és capaç d’emocionar-te.
El poema
El poema
es un arma de dos filos.
Uno suave
y el otro
como un grito cortante
como un rayo
incisivo.

¡Ah poeta dulcísimo!

No olvides
esa parte
del poema.
El castigo
es morir por la espalda
degollado
por el segundo filo.

Yo amaba aquella casa
Yo amaba aquella casa
sin aires de desgracia.

Era como mi alegre
posesión transparente.

Como la flor blanquísima
que en los jarales brilla.

Tal vez yo por entonces
desdeñara a los dioses.

Pues ni ellos habitaban
en regiones tan claras.

Y así como un castigo
perdí lo que era mío.

Un fuego despiadado
prendió en aquellos campos.

Después no quedó nada.
Ni la flor de la jara.


Segons  Vázquez Montalbán, la poesia de Goytisolo, no només va ser una proposta ideològica limitada a donar una alternativa al capitalisme  franquista, sinó que aspirava a la construcció d’un nou humanisme.

Des del febrer de l’any 2002, la biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona acull el fons documental del poeta. 

dimarts, 22 de setembre de 2015

Proposta lectures 2015-2016

Dijous passat ens vam trobar una bona colla de lectores i un lector. Vam fer un repàs de totes les lectures que hem fet en els quatre cursos anteriors, quantes lectures compartides! quantes coses que hem après.
Aquest curs ens acompanyaran quatre lectors nous: el Jordi, la Manuela, la Maribel Pons i el marit de la Mercè.




La proposta de lectures per aquest curs és la següent:


dimarts, 15 de setembre de 2015

Nou curs 2015-2016

Aquest és el 5è curs del CLA, sembla com si fos ahir que un grup de dones que no vam poder continuar en el club de lectura de la nostra biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver ens vam organitzar per continuar formant part d'un club de lectura. Aquest grup de lectura és possible gràcies a l'ajuda de les bibliotecàries que ens permeten fer ús de la sala de la biblioteca i ens presten els documents que necessitem.
Doncs iniciem aquest 5è curs amb ganes i il·lusió i que ens permetrà conèixer nous escriptors i escriptores i enriquir-nos amb els comentaries que fem de les lectures.
La primera trobada és aquest dijous 17 de setembre on decidirem quines lectures ens acompanyaran al llarg del curs a partir de les propostes que presentem.

Fins dijous!

divendres, 17 de juliol de 2015

Toni Morrison i cloenda

El passat 18 de juny (d'això ja en fa uns dies) vam fer la cloenda del 4t curs del CLA tot parlant i comentant les obres de la Toni Morrison. Cadascuna de les obres que anàvem comentant no ens havien deixat indiferentes, al contrari ens removien els sentiments. La seva lectura és amable i ens mostra l'esclavitud i les seves conseqüències, les lluites socials, el paper de la dona com a pilar de la comunitat i la solidaritat entre elles, el desig de llibertat... l’estona se’ns va fer curta, segurament alguna de nosaltres continuarem llegint alguna obra més de la Toni Morrison. 
No us perdeu el comentari que ens ha fet la Txelo sobre la Toni Morrison. Moltes gràcies Txelo! esperem continuar comptant amb tu i la Sònia.

Hem quedat de retrobar-nos el 17 de setembre i parlarem de com organitzem el curs vinent, per tant, ens toca pensar propostes de cara el curs vinent.

Després vam anar a fer el berenar-sopar a El Jabalí i desitjar-nos un bon estiu i unes bones lectures. Moltes gràcies a totes.





dimarts, 16 de juny de 2015

Henry James

El passat 20 de maig vam dedicar la sessió a l'escriptor Henry James. De les diverses lectures que vam comentar podem dir que ha estat un escriptor no ha acabat d'agradar del tot, amb un llenguatge i estil literari que en dificulta algunes de les seves obres dificulta una mica la lectura.
Caldrà insistir individualment en la lectura d'alguna altra obra seva.
Per a conèixer-lo millor aquí teniu una biografia mínima i part de la seva extensa bibliografia,

<br />

dijous, 11 de juny de 2015

Henry James i el cinema

Ja fa dies que ens vam trobar per comentar els llibres que haviem llegit de l'escriptor Henry James. La Txelo ens ha preparat un fantàstic text on ens explica filmografia basada en l'obra d'aqeust escriptor.
Moltes gràcies Txelo per ensenyar-nos i compartir la teva visió de l'escriptor del mes.
1, 2, 3 i Acció!

dimarts, 31 de març de 2015

Celebrant el dia de la poesia

La trobada del 19 de març ens va donar l’oportunitat de celebrar, a la nostra manera el dia de la poesia. I com ho vam fer? llegint els poemes que més ens havien agradat del llibre llegit. Entre altres vam poder escoltar-nos llegint aquests poemes:

APEL·LES MESTRES I OÑÓS (1854-1936)
  • Obsessió

JOAN MARGARIT I CONSARNAU (1938)
  • Ser vell

MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA (1952-1998)
  • ·      Drap de la pols, escombra, espolsadors
  • ·      Tombant (I i III)
  • ·      Bruixa de dol (III)

MÀRIUS TORRES I PERENYA (1910-1942)
  • ·      Cançó a Mahalta
  • ·      Els núvols

JOAN OLIVER I SALLARÈS – PERE QUART (1899- 1986)
  • ·      Girafa
  • ·      Corrandes d’exili

MARTA PESSARRODONA I ARTIGUES (1941)
  • ·      All shall be well

ROSA LEVERONI I VALLS (1910-1985)
  • ·      Petita "suite" de Portlligat

MONTSERRAT ABELLÓ I SOLER (1918-2014)
  • ·      Se m’han eixugat les llàgrimes
  • ·      Suprem engany,
  • ·      Serà potser només
  • ·      La vida, un cercle

MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003)
  • ·      Set poemes d’aniversari 
  •      Estimada Marta 




dilluns, 9 de març de 2015

Ara toca poesia catalana!

Fem un parèntesi en el nostre club de lectura, entre mig de novel·les angleses del S. XIX al XXI dedicarem una sessió a la poesia catalana. I és que sempre va bé llegir una mica de3 poesia i sinó llegiu el que ens diu l’Emili Teixidor en el seu llibre La lectura i la vida:

Per què a les pissarres de les escoles o als taulers de les biblioteques no s’escriu, sota del dia, el mes i l’any, o en lloc seu, un vers, només una línia!, d’un bon poeta encara que els alumnes no l’entenguin completament? Només que els sorprengui una paraula, una frase, un so és suficient. No han d’entendre-ho necessàriament tot. És com un regal; el que s’hi vulgui aturar, ho pot fer; el que no, passa de llarg. La renovació del vers diari té un efecte sorprenent.

Per anar fent boca llegiu la tria personal que ens ha preparat la nostra bibliotecària Txelo:

Joan Triadú parla: “La poesia activa la vida, tant de les persones com dels pobles. La poesia és un actiu indispensable per a una nació com la nostra, forjada en la voluntat de ser-ho i mancada encara del dret d’exercir el seu lliure albir com a poble.
Si, a més, tenim en compte que com a art de la paraula la poesia és creació de llengua i l’expressió verbal, potser més profunda de l’ésser humà, l’element de la nostra identitat, ara com ara indispensable, que és la llengua catalana hi aconsegueix una representació noble i genuïna, amb aspiració perdurable”. 

Donar lliçons sobre poesia no és, ni de bon tros, la meva intenció. Potser sigui el gènere que menys he llegit, tot i que m’agrada molt.

Els meus poetes favorits en llengua castellana són Miguel Hernández, Antonio Machado, Rafael Alberti, Pablo Neruda, José Agustín Goytisolo entre d’altres. Però confesso què el poeta que més m’arriba al cor és Federico García Lorca.  En aquells anys, quan els vaig començar a llegir, eren els poetes prohibits, silenciats.
La poesia és com la música, no té res a veure que sigui millor o pitjor, que un canti bé o malament, crec que un poema, una cançó, t’ha de posar la pell de gallina quan ho escoltes.

Sobre poesia en llengua catalana podria anomenar Espriu, és difícil de llegir però si aprofundeixes en la seva obra t’apassiona. Sarcàstic, original, compromès en la lluita contra el franquisme, el seu nom ha estat inclòs sovint en les propostes per al Premi Nobel de literatura.
Si no esteu acostumats a llegir poesia potser ho deixeu per més endavant.

Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
Encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol
i el lent record dels dies
que són passats per sempre.


Miquel Martí i Pol és un altre poeta que recomano, des de la meva ignorància el consideraria, com Hernández en castellà, el poeta del poble. Íntim, personal, assequible, obrer, i com a tal, lluitador pels drets dels treballadors del seu poble, de la fàbrica a on va treballar durant mols anys, va posar veu a les classes social desfavorides:
"D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara. / D'ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo."

La fàbrica
Mot d'ordre
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.

Però el fil és molt prim
i només subjecta,
subtilment i eficaçment,
als explotats.

Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda.


És difícil fer una tria i parlar de tots, hi ha poemes increïbles però només us parlaré d’un altre poeta, Màrius Torres. Es definia com un metge que fa versos, va morir molt jove, de tuberculosi, una de les vegades que va estar ingressat al sanatori, va conèixer la Mercè Figueras, també malalta, d’aquesta amistat va sorgir un dels seus poemes més emblemàtics:

 Cançó a Mahalta
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç. 

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.   


Preciós.

A partir de la meva humil recomanació teniu a l’Encarna que si és una autèntica crack en poesia i de ben segur us recomanarà molts més autors i poemes. Totes dues us animem a llegir poesia.

dimarts, 17 de febrer de 2015

Continuem amb Edith Wharton

Confeso que no coneixia res de l'obra de l'Edith Wharton. Amb la lectura de Fiebre romana, un llibre de tres relats he iniciat una nou camí literari. Espero que a vosaltres us hagi passat el mateix i que l'obra d'aquesta gran escriptora us hagi captivat.
Bona lectura!

Parlem d'Edith Wharton

Per anar fent boca per a la trobada de dijous, la Txelo ens ha enviat aquest escrit sobre l'autora.
Com sempre, un escrit encantador i entenedor que ens ajuda a entendre més l'escriptora i la seva obra.

dimarts, 13 de gener de 2015

Primera trobada de l'any 2015

Bon any!
dijous 15 de gener ens trobem per compartir les lectures que hem fet de la Joyce Carol Oates. Segurament serà una sessió entranyable com ho són els seus llibres.
Fins dijous!