Aquest és l'escrit que ens ha preparat la Txelo sobre Enrique Vila-Matas:
Aquí veieu que, quan era petit, ja prometia amb els
llibres.
Fa poc he descobert què, a més d’escriure també va
protagonitzar set pel·lícules que van ser prohibides per Franco.
Incansable, compromès i, segons vaig llegir fa uns
tres o quatre anys, un dels escriptors que en el futur arribarà a ser
considerat un clàssic.
Més de quaranta anys de dedicació a l’escriptura i amb
l’obra traduïda un munt d’idiomes.
M’agrada, m’agrada perquè escriu molt bé. Però, em
passa en algunes de les seves obres, les històries no m’acaben d’enganxar tot i
que jo continuo llegint i llegint. Això ho fa la forma en què s’expressa, com
et vol dir el que hi ha, la fluïdesa de les seves paraules, el toc, de tant en
tant autobiogràfic, i kafkià, molt kafkià.
He llegit fa molt poc un llibret petit, il·lustrat,
físicament molt bonic, titulat El día señalado. Una joia d’aquestes
que es fan de tant en tant. El recomano.
Dublinesca, El mal de Montano, Kassel no invita a la
lógica, Hijos sin hijos, entre altres, són llibres que s’han de llegir.
També us passo informació que he trobat a Internet,
juntament amb una notícia sobre l’últim premi literari que ha guanyat.
Entrevista a RTVE http://www.rtve.es/alacarta/videos/pienso-luego-existo/pienso-luego-existo-enrique-vila-matas/1792667/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada