Ara toca poesia catalana!

Fem un parèntesi en el nostre club de lectura, entre mig de novel·les angleses del S. XIX al XXI dedicarem una sessió a la poesia catalana. I és que sempre va bé llegir una mica de3 poesia i sinó llegiu el que ens diu l’Emili Teixidor en el seu llibre La lectura i la vida:

Per què a les pissarres de les escoles o als taulers de les biblioteques no s’escriu, sota del dia, el mes i l’any, o en lloc seu, un vers, només una línia!, d’un bon poeta encara que els alumnes no l’entenguin completament? Només que els sorprengui una paraula, una frase, un so és suficient. No han d’entendre-ho necessàriament tot. És com un regal; el que s’hi vulgui aturar, ho pot fer; el que no, passa de llarg. La renovació del vers diari té un efecte sorprenent.

Per anar fent boca llegiu la tria personal que ens ha preparat la nostra bibliotecària Txelo:

Joan Triadú parla: “La poesia activa la vida, tant de les persones com dels pobles. La poesia és un actiu indispensable per a una nació com la nostra, forjada en la voluntat de ser-ho i mancada encara del dret d’exercir el seu lliure albir com a poble.

Si, a més, tenim en compte que com a art de la paraula la poesia és creació de llengua i l’expressió verbal, potser més profunda de l’ésser humà, l’element de la nostra identitat, ara com ara indispensable, que és la llengua catalana hi aconsegueix una representació noble i genuïna, amb aspiració perdurable”. 

Donar lliçons sobre poesia no és, ni de bon tros, la meva intenció. Potser sigui el gènere que menys he llegit, tot i que m’agrada molt.

Els meus poetes favorits en llengua castellana són Miguel Hernández, Antonio Machado, Rafael Alberti, Pablo Neruda, José Agustín Goytisolo entre d’altres. Però confesso què el poeta que més m’arriba al cor és Federico García Lorca.  En aquells anys, quan els vaig començar a llegir, eren els poetes prohibits, silenciats.

La poesia és com la música, no té res a veure que sigui millor o pitjor, que un canti bé o malament, crec que un poema, una cançó, t’ha de posar la pell de gallina quan ho escoltes.

Sobre poesia en llengua catalana podria anomenar Espriu, és difícil de llegir però si aprofundeixes en la seva obra t’apassiona. Sarcàstic, original, compromès en la lluita contra el franquisme, el seu nom ha estat inclòs sovint en les propostes per al Premi Nobel de literatura.

Si no esteu acostumats a llegir poesia potser ho deixeu per més endavant.

Cementiri de Sinera

Quina petita pàtria

Encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l’ombra

viatgera d’un núvol

i el lent record dels dies

que són passats per sempre.

Miquel Martí i Pol és un altre poeta que recomano, des de la meva ignorància el consideraria, com Hernández en castellà, el poeta del poble. Íntim, personal, assequible, obrer, i com a tal, lluitador pels drets dels treballadors del seu poble, de la fàbrica a on va treballar durant mols anys, va posar veu a les classes social desfavorides:

"D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara. / D'ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo."

La fàbrica

Mot d'ordre
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,
subtilment i eficaçment,
als explotats.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda.

És difícil fer una tria i parlar de tots, hi ha poemes increïbles però només us parlaré d’un altre poeta, Màrius Torres. Es definia com un metge que fa versos, va morir molt jove, de tuberculosi, una de les vegades que va estar ingressat al sanatori, va conèixer la Mercè Figueras, també malalta, d’aquesta amistat va sorgir un dels seus poemes més emblemàtics:

 Cançó a Mahalta

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç. 
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.   

Preciós.

A partir de la meva humil recomanació teniu a l’Encarna que si és una autèntica crack en poesia i de ben segur us recomanarà molts més autors i poemes. Totes dues us animem a llegir poesia.