La Txelo ens parla de Sándor Márai

Sándor Márai va rebre influències de diversos autors. André Gide, Franz Kafka, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac.

Va iniciar-se en l’escriptura en alemany però, aviat ho va deixar per escriure en hongarès, la llengua materna, per  desenvolupar la seva obra literària, en la qual va destacar a més de la narrativa, en poesia, dramatúrgia i crònica periodística

Va ser comparat amb Thomas Mann i amb Stefan Zweig, a qui Marai admirava.

A destacar L’última trobada i L’herència d’Eszter, encara que els seus diaris i memòries són imprescindibles per a conèixer l’Hongria invaida pels alemanys i soviètics, com a Confessions d’un burgés, que va escriure amb només 30 anys. En aquest llibre queden reflectides les seves lectures, l’obsessió per escriure, la passió pel periodisme, les amants, el matrimoni, les trobades amb autors cèlebres, els viatges, el sentiment de desarrelament i el fantasma de l’alcoholisme.

Una altra perla de la literatura.

• La vida es torna interessant quan ha après les mentides dels altres, i comences a gaudir observant-los, veient que sempre diuen altra cosa del que pensen, del que volen en realitat... Si, un dia arriba l’acceptació de la veritat, i això significa la vellesa i la mort.

Em sembla una gran frase , aquí es poden apreciar el sentiment i la delicadesa d’aquest gran autor.