Nosaltres parlem de: Enrique Vila-Matas

El dimarts 15 de desembre, ens vam trobar fora del nostre dia habitual per comentar les lectures que havíem fet sobre Enrique Vila-Matas.

Els llibres que hem llegit són:

·        Lejos de Veracruz

·        Chet baker piensa en su arte

·        El día señalado

·        Bartleby y compañía

·        Impostura

·        Exploradores del abismo

·        Aire de Dylan

·        Kassel no invita a la lógica

Vam dir moltes coses d’aquest escriptor:

·        La seva escriptura és estrafolària i a vegades pot arribar a esquizofrènica.

·        Hi ha molt de sarcasme i sentit de l’humor.

·        Els seus llibres parlen d’escriptors i llibres, per tant trobem literatura dins literatura. És un estudiós de la literatura i ho demostra.

·        Trets autobiogràfics.

·        Escriu amb un llenguatge ric, entenedor i fàcil de llegir.

·        La cinematografia també hi és present.

Reconeixem que és un bon escriptor però les seves històries, no ens han enganxat.  I com diu la Núria, la majoria no regalaríem el llibre que hem llegit.

3 enrique vila from eisandac

La Txelo ens parla de: Enrique Vila-Matas

Aquest és l'escrit que ens ha preparat la Txelo sobre Enrique Vila-Matas:

Enrique Vila-Matas (Fotografia de la seva pàgina web)

Aquí veieu que, quan era petit, ja prometia amb els llibres.

Fa poc he descobert què, a més d’escriure també va protagonitzar set pel·lícules que van ser prohibides per Franco.

Incansable, compromès i, segons vaig llegir fa uns tres o quatre anys, un dels escriptors que en el futur arribarà a ser considerat un clàssic.

Més de quaranta anys de dedicació a l’escriptura i amb l’obra traduïda un munt d’idiomes.

M’agrada, m’agrada perquè escriu molt bé. Però, em passa en algunes de les seves obres, les històries no m’acaben d’enganxar tot i que jo continuo llegint i llegint. Això ho fa la forma en què s’expressa, com et vol dir el que hi ha, la fluïdesa de les seves paraules, el toc, de tant en tant autobiogràfic, i kafkià, molt kafkià.

He llegit fa molt poc un llibret petit, il·lustrat, físicament molt bonic, titulat El día señalado. Una joia d’aquestes que es fan de tant en tant. El recomano.

Dublinesca, El mal de Montano, Kassel no invita a la lógica, Hijos sin hijos, entre altres, són llibres que s’han de llegir.

També us passo informació que he trobat a Internet, juntament amb una notícia sobre l’últim premi literari que ha guanyat.

Per llegir aquests articles, boníssims. http://elpais.com/autor/enrique_vila-matas/a/

Entrevista a RTVE  http://www.rtve.es/alacarta/videos/pienso-luego-existo/pienso-luego-existo-enrique-vila-matas/1792667/

Premio FIL de Literatura  http://www.informador.com.mx/cultura

Compartint lectures de la Rosa Regàs

Ens vam trobar una bona colla per comentar els llibres de la Rosa Regàs que havíem llegit. Els llibres que vam comentar van ser:

• Una llarga adolescència.
• Entre el sentido común y el desvarío.
• Luna lunera.
• Música de cámara.
• Volcanes dormidos.
• Viaje a la luz del Chan
• La canción de Dorotea.
• La hora de la verdad
• Contra la tiranía del dinero.
• Viento armado.

Vam aprendre que la majoria de les seves novel·les tenien trets biogràfics i uns personatges amb unes relacions familiars conflictives.

Hem trobat que també ha escrit llibres de viatges que ens poden ser molt útils i un assaig per aprendre que és tot això de la dictadura de l’economia.

Ens ha agradat molt la seva manera d’escriure, està tot molt ben narrat i facilita la seva lectura.

2 rosa regas from eisandac