Estem a punt?
Aquest dijous 18 de
setembre iniciem un nou curs del Club de Lectura Alternatiu.
Estic convençuda que tenim moltes
ganes de veure’ns, explicar aventures i sobretot compartir les lectures.
El primer escriptor del que parlarem i
comentarem escrits seus és William Faulkner.
La Txelo ens ha preparat aquestes línies
per anar fent boca fins dijous:
William Faulkner (New Albany (Mississippí), 1897 – Oxford (Mississippí),
1962)
(Els que poden actuen, i els que no poden i pateixen per això,
escriuen)
Un dels escriptors més importants de la
literatura del segle XX. La seva literatura ha estat una gran influència en la
literatura moderna. Va ser guardonat amb dos premis Pulitzer i amb el premi
Nobel de literatura.
Pertanyent a la Generació Perduda, aquesta
frase es va utilitzar per primer cop per referir-se als joves soldats,
“perduts”, que van morir durant la Primera Guerra Mundial. També van pertànyer
a aquest grup Hemingway, Dos Passos, Scott Fitzgerald, entre d’altres.
Entre els seus escrits trobem poesia,
novel·la, relats curts i, fins i tot, guions cinematogràfics.
Malcolm Cowley (1898-1989)
crític literari, cronista social, periodista i editor d l’època, va arribar a
comparar la grandesa de Faulkner amb Dickens i Dostojevskij.
Sobre el seu cognom va dir: “Cap profà no el podia pronunciar quan el
llegia, i quan ho aconseguia, l’escrivia sempre amb una u... i per això vaig
adoptar la “u”. També, en part, per alliberar-me del control del meu avi i, em
complaïa aquesta manera tan fàcil d’independitzar-me”.
Considerat cronista de les virtuts més
elevades i de les passions més perverses de la condició humana. Les seves
obres, ambientades principalment al sud dels Estats Units, mostren la violència
ferotge d’ éssers ressentits i fracassats. Introdueix el monòleg interior i la
interrelació d’arguments i d’escenes, amb un canvi constant de perspectives. Ha
influït poderosament en la narrativa contemporània.
Un dels aspectes més crus de la seva vida
va ser l’addicció a l’alcohol, la transformació dels seus constants instints
d’autodestrucció en la perpètua representació d’un món en què l’ infern no és
sinó la plasmació de la vida quotidiana.
Una mica visionari, aquesta frase segueix
vigent en el Segle XXI:
“Viure a qualsevol lloc del món, avui, i estar
contra la igualtat per motius de raça o de color és com viure a Alaska i estar
contra la neu”.
També us adjunto la biografia i bibliografia que us he preparat i que us portaré el dijous:
