Les podeu tenir en compte per a les properes sessions que dedicarem a aquests autors.
Que us vingui de gust.
Moltes gràcies Txelo.
AUTORS
ASIÀTICS
Continuem, ara a terres més
llunyanes. També sóc admiradora dels autors asiàtics, confesso que,
especialment, ho sóc dels japonesos.
Si els autors europeus que vaig
escollir el mes anterior eren força dramàtics, els asiàtics no es queden curts.
Potser no és per les circumstàncies viscudes, ho és per la seva forma
d’entendre la vida, la seva cultura que no els hi permet expresar obertament
els sentiments i es tanquen en sí mateixos.
Yukio
Mishima (Tòquio, 1925-Tòquio, 1970)
Va escriure assaigs, contes, teatre i novel·la. Va fer
d’actor a quatre pel·lícules. Practicava el culte al cos, es va casar i va
tenir dos fills però sempre va quedar en
dubta la seva orientació sexual. M’han agradat Confesiones de una máscara,
Después del banquete i, sobretot, El mariner que va perdre la gràcia del mar. Aquest últim el trobo
preciós.
Haruki Murakami (Kyoto, 1949)
Va viure molts anys a Kobe. Bé, aquest és dels escriptors del moment. Va tenir una
botiga de discos i després un bar de jazz, la seva música preferida. Escriu la
primera novel·la amb 29 anys i a partir d’aquí no ha parat. El seus llibre es
mouen entre la realitat i la ciència – ficció, t’enganxen. No us sabria dir
quin és el que més m’ha agradat. Si ni l’heu llegit us recomano De
què parlo quan parlo de córrer, és autobiogràfic, el primer cop que
parla de la seva vida. Potser així el coneixereu una mica més.
Khaled Hosseini (Kabul (Afganistan), 1965)
De ben segur que heu llegit alguna de les seves obres.
Té una prosa senzilla, comparat amb els autors citats abans, però d’una
calidesa i amb un sentiment que realment t’arriben al cor. El caçador d’estels i Mil
sols esplèndids, totes dues situades al seu país, narren històries,
malauradament massa actuals. Les diferències entre el món oriental i
l’occidental. Aquest any s’ha editat I el ressò de les muntanyes. També el
llegiré.
Atiq Rahimi (Kabul (Afganistan), 1962)
No té una obra gaire extensa. He llegit un parell de llibres, Maldito sea
Dostoievski i Tierra y cenizas. A tots dos surt retratada la
desintegració de la societat afgana. Tierra y cenizas és una narració força dura però
d’aquestes que et colpeixen el cor. Penso que és un escriptor a tenir en
compte.
