dimarts, 16 d’abril de 2013

Les bibliotecàries col·laboren

La Txelo ens fa una nova aportació a les biografies:


Continuem amb les biografies i aquest cop comentem Confesiones de una adicta al arte, autobiografia de Peggy Guggenheim. La protagonista no té res a veure amb la del llibre anterior però, us podem assegurar que també és impactant, sobretot pels qui els hi encanta la pintura. Una persona que no va poder arribar a imaginar en vida tot el que va arribar a fer.

Peggy Guggenheim va néixer a Nova York l’any 1898. Ho tenia tot, era rica, jove, amant dels clàssics, el seu pare va morir al Titànic. Va heretar una fortuna i va ser una de les més, sinó la més, important mecenes i col·leccionista d’art modern del segle XX.

Durant els anys 30 va viatjar a París i allà va conèixer figures de l’avantguarda com James Joyce, André Breton o Marcel Duchamp, qui la va introduir en els cercles artístics, li va ensenyar a diferenciar entre l’art abstracte i l’art surrealista i li va presentar molts artistes de l’època. El 1938 va obrir la seva primera galeria d’art a Londres, allà va exhibir treballs del mateix Duchamp, Cocteau, Calder, Kandinsky (primer pintor abstracte del món) o Moore. A partir d’aquest moment, la seva meta va ser comprar un quadre cada dia. A la seva col·lecció es troben obres de Picasso, Mondrian, Matisse, Braque, Gris, Klee, Léger, Ernst, Arp, Giacometti, Pevsner, Brancusi, Miró, De Chirico o Pollock, de qui va ser descobridora.

Es va casar tres vegades, Max Ernst va ser l’últim marit. La visió de futur i la seva empenta van impulsar la carrera de molts pintors, fins aquell moment desconeguts. Ella podia haver gastat els seus diners en viatges, o en qualsevol altra cosa, però es va dedicar  a obrir galeries d’art a Europa i als Estats Units. I va lluitar amb totes les forces per protegir els seus quadres durant la segona Guerra Mundial.

Va apostar per l’art emergent abans que per noms reconeguts. Sense ella, segurament, no tindríem l’ocasió d’admirar aquestes grans obres, que avui possiblement estarien  oblidades, perdudes o destruïdes per qualsevol racó del món.
Va arriscar, no només en l’art sinó també en la seva manera de viure i enfocar la vida. Va ser fidel a les seves idees sense importar-li res els pensaments conservadors de la seva època. Després de tants anys encara continua sent un exemple de gosadia i altruisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada