Joan Oliver

El passat 21 de novembre va ser un dia especial. Aquesta vegada tothom vam llegir el mateix llibre, La fam de Joan Oliver. Va ser una proposta que va venir des de la nostra biblioteca i que vam acceptar gustosament.
La sorpresa que ens esperava aquest dia va ser trobar-nos amb el senyor Anton Carbonell que ens va conduir la sessió. Va ser molt interessant ja que vam comentar profundament l'obra amb ell que n'és un gran especialista, a més ens va recrear amb algunes anècdotes de la vida de Joan Oliver i ens va fer recomanacions de literatura catalana. Des del blog li volem donar les gràcies per la fantàstica trobada que vam poder viure.

2 joan oliver blog de eisandac

La Txelo ens parla de Joan Oliver

JOAN OLIVER

Aquest mes ens trobem amb l’autor que dona nom a la nostra biblioteca.

Va néixer en el si d’una destacada fa­mília burgesa de Sabadell, dins la que ocupava el quart lloc d’onze germans, dels que va ser l’únic supervivent. D’aquí prendrà el seu pseudònim de Pere Quart, que farà servir per la seva obra poètica.

Tot i pertànyer a la burgesia,  durant la Guerra Civil es compromet a fons amb el bàndol republicà. Al final de la guerra, s’encarrega de l’evacuació dels intel·lectuals compromesos i ell mateix fuig a França des d’on farà el salt a Buenos Aires i el mateix 1940 a Santiago de Xile, on viurà 8 anys. El 1948 torna a Catalunya i és detingut pel seu passat republicà, a més de trobar-se el patrimoni familiar devastat, el passaport re­tingut (fins el 1977!).  Passarà dos mesos i mig a la presó Model, el que no el privarà de seguir produint en llengua catalana.

La seva obra és extensa i molt variada, teatre, novel·la, biografia. Periodista, traductor, editor,   comediògraf, un home incansable.

Entre els seus llibres jo escolliria Allò que tal vegada s’esdevingué, on desmitifica la religió i les estructures familiars tradicionals, Bestiari, Oda a Barcelona,  Les decapitacions, Ball robat, Vacances pagades i, com no, La fam.

Punyent, sarcàstic, antifranquista, antimonàrquic. Lluitador fins a la mort, en aquests moments segur que estaria lluitant al carrer.

Us animo a seguir llegint la seva obra.

Per cert, la seva filla és usuària de la nostra biblioteca.

Isabel-Clara Simó

El 17 d'octubre va ser la trobada per comentar els llibres d'Isabel-Clara Simó. A la majoria en van agradar els llibres que llegirem. Les temàtiques van ser força diferents, el que ens va donar una visió molt ampla de l'autora: novel·la negra, dones, costumisme, biografies...

1 isabel clara simo de eisandac

La Txelo ens parla d'Isabel-Clara Simó

           

ISABEL-CLARA SIMÓ

Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a diversos idiomes, Isabel-Clara Simó és una de les figures més populars i prolífiques de la literatura catalana.

 Ha rebut gran quantitat de premis, entre ells el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Bé, tot això i més, segur que ja ho sabeu. Jo us volia parlar de l’admiració que sento per ella, com a escriptora i com a persona, quan la sento parlar, la seva naturalitat, les seves idees, m’encanta.

Què us recomano? Fer intercanvi de títols amb els companys del club, llegir només un llibre d’ella... Us quedareu curts, si no heu llegit abans cap novel·la seva i la d’aquest mes és la primera, continueu. Crec  sincerament que són com un vici, enganxen.

Aquí us deixo uns quants títols per gaudir d’aquesta dona inquieta, dolça, mordaç, defensora de les llibertats individuals i col·lectives.

La Salvatge, Històries perverses, La veïna, Dones, El gust amarg de la cervesa, T’imagines la vida sense ell?,  Homes,  L'home que volava en el trapezi, El meu germà Pol, Els racons de la memòria, L’home que ensumava les dones, El professor de música, La Nati.

Amb tot això plorareu, riureu, podeu reflexionar i admirar aquesta gran dona.

Altra perla de la literatura.

Un nou curs

El passat setembre ens vam reunir per comentar el curs que ens espera, un nou viatge literari donant la volta al món.

Comencem amb Isabel-Clara Simó.

Fi de curs 2018-2019

Ja ha passat un altre curs compartint lectures i tertúlies.
Aquest any hem estat una bona colla al soparet de comiat.
Gràcies a l'esteve per la seva coca, tradició en cada fi de curs i a la Montserrat per compartir el seu poema.
Bon estiu a tothom! 

Hiromi Kawakami

Aquest curs hem dedicat la darrera sessió a l'escriptora japonesa Hiromi Kawakami. Una escriptora amb la que ens hem estrenat tothom ja que ningú havia llegit res d'ella. En general ens va agradar molt, sobretot el seu estil, amb un llenguatge senzill, descripcions curtes i justes i vocabulari entenedor.
Sempre que llegim escriptors japonesos ens trobem que, a vegades, ens costa entendre la manera amb que actua la societat japonesa davant de qualsevol situació, ens costa posar-nos en el seu lloc.
Els temes tractats d'Hiromi Kawakami són recurrents en la majoria dels seus llibres, no hi trobem a faltar la soletat, les relacions personals insatisfactòries, les relacions entre homes i dones, relacions tendres i abusives, tradició vs modernitat, situacions quotidianes i la veu femenina que ho domina tot.

9 hiromi kawakami de eisandac

La Txelo ens parla de Hiromi Kawakami

HIROMI KAWAKAMI

Com sabeu, tinc certa inclinació pels escriptors japonesos, crec que alguna vegada us ho he comentat.

L'Hiromi Kawakami és una de les escriptores més populars al seu país, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a un munt d'idiomes.

Ara us recomano els tres llibres que he llegit d'aquesta meravellosa autora.

El primer és, El Cel és blau, la terra blanca, una història d'amor que ens convida a reflexionar sobre la soledat i la naturalesa de les relacions humanes. El títol original és El maletí del professor. Una altra perla a tenir en compte.

El següent, El Senyor Nakano i les dones, ens descriu un Japó

contemporani en el qual conviuen els objectes d'una extravagant botiga amb la malenconia d'uns homes i unes dones que mai aconsegueixen ser del tot feliços.

Per últim Allò que brilla com el mar, com és habitual en ella es torna a fer un viatge  per l'ànima de les persones. Personatges que senten que al món on viuen no hi ha lloc per ells, vaguen entre l'època ancestral que s'acaba i un món nou que comença a obrir els ulls al canvi.

En un ambient asfixiant, el seu estil poètic i la seva subtilesa captiven, dissecció apassionant de les relacions i la conducta humanes.

En definitiva, per dur que sigui, tendresa.

Literatura africana

Abril i maig ha estat dedicat a la literatura africana feta per dones. Hem llegit un grapat de llibres que ens han provocat tota mena d'emocions. La duresa de la majoria de les novel·les ens ha retratat  els problemas del poble africà: lluita entre la modernitat i conservació de les tradicions, racisme, masclisme, immigració, fam, sequera, guerra, maltractaments...
Han estat unes lectures que no ens han deixat indiferents.

7 8 escriptores africanes blog de eisandac

Trobada Joan Margarit

El dia 21 de març coincidint amb el dia mundial de la poesia vam dedicar la sessió a Joan Margarit tot llegint poemes dels llibres que vam triar cadascuna. Ens vam endinsar dins la seva obra poètica encomanant-nos de tendresa i tristesa.

6 joan margarit de eisandac

La Txelo ens parla de Joan Margarit

Gràcies Txelo per les teves paraules, t'esperem!                          

JOAN MARGARIT

               “Per tenir casa cal guanyar la guerra”

Aquest és el títol de l'últim llibre de Joan Margarit, el primer en prosa. Records d'infantesa i joventut, un viatge molt tendre per la seva vida i pel camí que va fer fins que va arribar la poesia.

Inquiet, compromès, arquitecte, traductor, poeta, tot veritat. No hi ha paraules per descriure aquest home. Un dels poetes més llegits en llengua catalana.

Amb una obra molt extensa jo només he llegit els llibres que ara us recomano però, seguiré investigant dins les seves paraules.

Casa de misericòrdia, preciós, Estació de França, que va escriure quan va néixer la seva filla Joana, emocionant, Es perd el senyal, llibre autobiogràfic, una perla, Des d'on tornar a estimar, bellesa elevada a l'enèsima potència,

Joana, per mi el més trist i colpidor, suposo que la raó és l'emoció que ens transmet, el moment tan amarg i dolorós en recordar la seva filla morta,  Càlcul d'estructures, reflexió sobre la vida.

Intens, gran. Us recomano seguir llegint aquest poeta, és el que jo penso fer.

Trobada Pedrolo

Aquesta és la foto de la trobada del dia que vam comentar les obres de Pedrolo, entre elles:

• Darrers diaris inèdits
• L'inspector fa tard
• Joc brut
• Milions d'ampolles buides
• Disset contes i una excepció
• Tocats pel foc
• Cròniques
• Totes les bèsties de càrrega
• Mossegar-se la cua
• Se'n va un estrany
• Es vessa una sang fàcil
• Vint-i-vuit contes

De tots els llibres comentats n'hi ha de diversos temes: ciencia ficció, políciaca i assaig.

Hem constatat que és un excriptor que no es censura gens ni mica, molt compromés amb Catalunya i amb idees molt clares sobre l'independència de Catalunya.

En totes les obres mostra el seu tarannà polític, es llegeix bé, el llenguatge és entenidor i les descripcions no es fan farrogoses. Tenim clar que és millor escriptor del que ens pensem.

La Txelo ens parla de Pedrolo

Manuel de Pedrolo

  

Aquest mes hem arribat, segons el meu humil parer, a un dels més grans escriptors  del segle XX.

Si doneu una ullada a les prestatgeries de casa meva trobareu un munt de llibres d'aquest autor.

Conegut arreu del món pel Mecanoscrit de segon origen, tot i que com ja us he comentat abans té obres colpidores, d'aquelles que t'arriben al cor, com, Tocats pel foc, Acte de violència, Cendra per Martina, Joc brut o Totes les bèsties de càrrega, per citar només algunes dins de la seva extensa obra.

La censura de la dictadura franquista va condicionar part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Ell mai es va aturar.

Teniu per escollir entre poesia, assaig, articles, epistolaris, contes, teatre.

Us recomano no llegir només un, crec que teniu lectures de Pedrolo per estona, ja que va ser un autor molt prolífic i amb una sensibilitat i ideologia i compromís amb la societat impressionants.

Espero que gaudiu força.

                                                            Febrer, 2019

Febrer dedicat a Manuel de Pedrolo

La darrera trobada del dia 17 de gener vam comentar un bon número de llibres de John Dos passos. Va ser un autor que va provocar una mica de tot a la gent del club, des de la gent a qui li va agradar molt fins a gent que no va poder acabar els seus llibres.
El que vam poder treure en clar és que en totes les seves obres hi ha uns patrons destacats i recurrents com: antimilitarisme, compromís social, socialisme, crítica a la societat americana i la lluita obrera, vam trobar a faltar crítica al racisme d'aquella època.

El proper dijous 21 de febrer comentarem les obres que hem escollit d'en Pedrolo.
Aquí teniu alguns enllaços que poden ser interessants per si voleu aprofundir sobre la seva vida i obra.

Any Manuel de Pedrolo. Departament de Cultura

Fundació Pedrolo

Biblioteca virtual. DIBA

5 manuel de pedrolo de eisandac

La Txelo ens parla de John Dos Passos

John Dos Passos

“L'únic que treu partit del capitalisme és l'estafador, i es fa milionari de seguida”

Ja fa un temps us vaig parlar de Dos Passos, crec que va ser un mes que anava d'escriptors nord-americans.

Doncs bé, és un dels meus autors preferits i, no només m'agraden les obres de ficció.

Dos Passos era una persona molt compromesa amb la política i la societat del seu temps.

El 1927 va fer pública la seva postura contrària a l'execució dels anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, Davant la cadira elèctrica: Sacco i Vanzetti, i va ser empresonat. Ho considero una perla de la literatura.

Però potser l'obra més coneguda és Manhattan transfer, aquí fa un retrat impressionant de la societat novaiorquesa dels anys 20.

A més us recomano la Trilogia U.S.A (El paral·lel 42, L'any 1919, Diner llarg) com no, el cant antibel·licista Tres soldats.

Espero que gaudiu amb aquestes lectures i us desitjo unes bones festes.

Petons

Propera trobada amb John Dos Passos

Ens retrobem dijous 17 de gener de 2019 per parlar dels llibres de John Dos Passos.
Feliç any 2019!

4 john dos passos blog de eisandac

Darrera trobada de l'any 2018

El dia 20 de desembre ens vam trobar per parlar dels llibres llegits de la Susan Sontag. Aquesta ha estat una autora que ens ha desencadenat tota mena de sentiments i sensacions. No ha agradat a tothom el que s'ha llegit però tampoc ha deixat indiferent. també hm comentat que la seva lectura no ha estat fàcil, ha costat una mica de llegir i a vegades la comprensió del que volia dir requeria una mica d'esforç.
Ara bé, ens ha quedat clar que és una gran autora i convençuda dels seus principis defensa en tots els seus escrits la llibertat de pensament, el foment de la reflexió i la defensa del feminisme.