Mil gràcies.
Isabel Allende
Em sembla que ben poc us puc aportar sobre aquesta
escriptora.
Ara fa temps que no he llegit cap llibre seu però, us
confesso que fa uns quants anys llegia tot el que se’m posava pel davant.
Com sempre, uns títols t’agraden més, altres no tant i
altres t’arriben al cor i, reconec que això em va passar amb El
plan infinito, el vaig trobar molt diferent del que havia llegit d’ella
fins aleshores, a l’arribar a l’última pàgina hagués seguit llegint hores i
hores. Paula, com sabreu, parla sobre la seva filla i tot i que està escrit
com a novel·la és un llibre biogràfic, si no l’heu llegit i ho feu ara, heu de
saber, per no enganyar-vos, que plorareu de valent.
També recomano, pel vesant històric, Hija
de la fortuna i Retrato en sepia, Eva
Luna i, com no, la novel·la que li va donar fama mundial, La
casa de los espíritus.
Aquest mes, cadascú de vosaltres llegirà un títol
diferent, si us agrada podeu fer intercanvi.
