Fa temps us vaig parlar, quan veu llegir escriptors
europeus, de José Saramago. Sé que per
algunes persones és un autor difícil, té molt a veure la seva manera
d’escriure, amb poca separació per capítols, amb trams llarguíssims sense punt
i a part.
Després de llegir l’Alice Munro, i escoltar les
vostres recomanacions, podríem comparar ambdós
autors per la densitat dels seus escrits, tot i que els estils no tenen res a
veure.
De Saramago us puc recomanar qualsevol de les seves obres,
evidentment hi ha algunes que m’han agradat més que altres, això passa sovint.
També sé que serà una mica difícil llegir-lo en un mes, menys un parell la
resta són llibres amb moltes pàgines, però us puc assegurar que us ompliran.
Les seves idees, la ironia, la tendresa, penso que no llegireu només un.
Sobre Fernando Pessoa em passa una mica el mateix. No
he llegit tota la seva obra però hi ha uns quants títols que m’han semblat
genials.
Començo amb El banquer anarquista, només amb
aquest títol us podeu imaginar l’ exquisidesa d’aquesta obra. Seguim amb L’hora
del diable, conversa del diable amb una dona, reflexions increïbles del
personatge. Lisboa: lo que el turista debe ver, guia molt especial,
recorregut per Lisboa des d’el punt de vista de l’autor. El Elfo y la princesa,
llibre infantil, o no? Una altra perla és Una cena muy original, penso que
aquesta narració, pel tema que tracta, és molt avançada a la seva època, ho
estem veiem cada dia. No dic res més per si la voleu llegir o per si quedeu intrigats. Escrits sobre Catalunya i Ibèria,
parla de la relació entre Catalunya i Portugal i sobre el federalisme a la península
Ibèrica i com no, El llibre del desassossec, considerada una de les grans obres
literàries del segle XX.
Va utilitzar diferents heterònims durant la seva
trajectòria literària, els més coneguts van ser: Álvaro de Campos, Bernardo
Soares, Alberto Caeiro i Ricardo Reis, aquest últim va inspirar Saramago per El
año de la muerte de Ricardo Reis, a on Ricardo Reis i Fernando Pessoa,
ja mort, es retroba amb el seu heterònim que ha sobreviscut al seu creador.
Moltes delícies per gaudir de bons moments.
Pessoa
va dir:
Si després de morir-me volen escriure
la meva biografia
no hi ha res més senzill.
Només té dues dates
la del meu naixement i la de la meva mort.
Entre l’una i l’altra la resta de dies són meus.
no hi ha res més senzill.
Només té dues dates
la del meu naixement i la de la meva mort.
Entre l’una i l’altra la resta de dies són meus.
2.
Per aquest mes començo recomanant Antonio Lobo Antunes, per la seva obra i
també per com és en la vida quotidiana, segueix escrivint a estilogràfica, no
té mòbil. Gran part dels llibres de Lobo Antunes es basen en les vivències a
Angola, on va exercir de metge psiquiatre, tot i que no ho va fer durant gaire
temps. Com Murakami, etern candidat al Nobel de literatura. Recomano L'Esplendor
de Portugal, Exhortació als cocodrils o Sobre los ríos que van.
Un clàssic de la literatura portuguesa és José
Maria Eça de Queirós, d’ell triaria El Crimen del padre Amaro, obra
molt polèmica en la data de la seva publicació, i El primo Basilio.
Cartes d'amor de la monja portuguesa de Mariana Alcoforado (1640-1723) és una obra molt
coneguda de la literatura portuguesa. Tot i la seva fama hi ha dubtes del fet que realment l’hagués escrit aquesta monja.
Hi
ha tres escriptors més dels quals no he llegit res però un company de feina, el
David, m’ha dit que ell ho ha fet i li
semblen boníssims: Gonçalo M. Tavares, José Cardoso Pires i Lídia
Jorge.
També podem descobrir alguns
autors més joves de les lletres portugueses, José Luís Peixoto, Valter Hugo Mãe, Inês Pedrosa o Dulce Maria Cardoso,
Hi ha moltíssims més, sobretot
clàssics, molta poesia i moltíssimes pàgines, una de les prioritats ha estat
que poguéssiu trobar llibres d’aquests autors a la xarxa de biblioteques.
Si voleu llegir poesia o en
llengua portuguesa potser podem ampliar el ventall.
Que gaudiu de les lectures.
