Diumenge passat vaig comprar l'entrada per anar a escoltar a Herta Müller, després de dedicar-li una sessió de lectura al club, tenia ganes de saber i conèixer més coses d’aquesta escriptora.
L’acte el va presentar la Marisa Siguán i em vaig quedar amb dues frases de la seva intervenció:
Escriu amb els ulls, utilitza un llenguatge visual.
La força del seu llenguatge poètic.
Recordeu que vam coincidir moltes de nosaltres en aquests punts?, les descripcions que feia en els seus escrits ens feien veure realment el que explicava i que les seves narracions semblaven proses poètiques.
Després i establint un diàleg amb la crítica literària Monica Nagler-Wittgenstein, Herta Múller va parlar de la repressió comunista que va patir a Romania, de quan i com va marxar de Romania, del seu exili a Alemanya, de les amenaces de mort que va rebre de la Securitate, de la reclusió de la seva mare en camps de treball, de la llengua com lloc per trobar una identitat pròpia, de la necessitat d’escriure....
Va llegir un fragment d’un nou llibre Sempre la mateixa neu i sempre el mateix oncle. Ja en podeu prendre nota, el tros que vaig escoltar va ser impressionant.
També va parlar dels seus collages-poemes, i a l’escoltar-la vaig entendre el que volia expressar, per tant crec que tornaré a agafar aquell llibre de collages-poemes que no em va agradar i potser ara, amb una segona lectura i pensant amb el que va explicar ho entendré una mica més.
Les fotos de la conferència són de la Laura Calçada, veïna de seient a la conferència.
