dijous, 28 d’abril del 2016

Escriptors italians

Aquí teniu la recomanació de la Txelo per aquest trimestre.

ESCRIPTORS ITALIANS

Itàlia és un dels grans països literaris d’Europa. Les seves influències culturals, des de l’antiguitat, ha fet que al llarg dels segles hagin produït una literatura incomparable, magistral, amb una generació posterior a la segona guerra mundial que comença amb el neorealisme.
Hi ha una nota curiosa sobre Itàlia, Stendhal, gran amant de la literatura italiana va dir en una ocasió: Si es té sensibilitat i una camisa, s’ha de vendre la camisa per anar a Itàlia. Amb això hi ha molta cosa dita, tot i que sempre va a gustos.
A començament del segle XX, comencen a decaure els romàntics, el realisme introspectiu s’imposa, el neorealisme es desenvolupà paral·lelament a la literatura i al cinema coincidint amb el moviment antifeixista, neoavantguarda, la literatura com a compromís social, poesia, teatre.
Penso que teniu per escollir entre un munt d’escriptors amb maneres molt diferents d’expressar els sentiments, us animo, com sempre a descobrir o redescobrir autors que fins ara ni havíeu llegit.
Evidentment no conec l’obra de tots però, entre els meus favorits estan, Alessandro Barico, Dario Fo, Giorgio Bassani, Leonardo Sciascia o Primo Levi.
Que gaudiu de tota aquesta literatura i ja em direu qui us ha agradat més.
Afegeixo una petita llista per si més endavant voleu llegir un d’aquests autors:
·         Agnello Hornby, Simonetta
·         Barico, Alessandro
·         Bassani, Giorgio
·         Borgese, Giuseppe Antonio
·         Buzzati, Dino
·         Calvino , Italo
·         Camilleri, Andrea
·         De Luca, Erri
·         Ferrante, Elena
·         Fo, Dario
·         Tomasi di Lampedusa, Giusseppe
·         Levi , Primo
·         Magris, Claudio
·         Malaparte, Curzio
·         Manfredi, Valerio Massimo
·         Mazzuco, Melania G.
·         Moravia, Alberto
·         Pasolini, Pier Paolo
·         Pavese , Cesare
·         Pirandello , Luigi
·         Sciascia, Leonardo
·         Tabucchi, Antonio
·         Tamaro, Susanna


dimarts, 8 de març del 2016

Literatura i cinema

Hem dedicat dues sessions, gener i febrer, a la literatura i cinema. Ha estat una experiència positiva i que ens ha agradat força.
Aquestes són les parelles que entre tots i totes hem llegit-vist, amb un petit comentari de cadascuna.


dijous, 4 de febrer del 2016

La Txelo ens parla de Literatura i cinema

Ens van molt bé els escrits que ens prepara la Txelo pel tema que ens toca comentar.
Aquí (una mica de tard) us deixo el que ens va fer per les trobades de Literatura i cinema.



Trobada Literatura i cinema1

Dedicarem dos sessions d'aquest nou curs a Literatura i cinema.
La trobada del dia 21 de gener, va ser molt positiva. Ens vam retrobar després de les vacances amb moltes ganes de compartir el què havíem llegit i vist.
Vam comentar:

  • Los santos inocentes: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
  • Si te dicen que caí: no podem entendre la pel·lícula sense haver llegit el llibre.
  • Expiació: la pel·lícula és una mica lenta, molt millor llegir la novel·la.
  • El lector: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
  • Seda: la novel·la precisa molt més els sentiments del protagonista, la pel·lícula és fidel a la novel·la però li falta emoció.
  • El cartero de Neruda: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
  • Muerte en Venecia: el guió supera al llibre en tots els sentits.
  • Las horas: la pel·lícula  és fidel a la novel·la.
  • La colmena: la pel·lícula ajuda a entendre millor el llibre per la quantitat de personatges que hi apareixen.
  • Compte enrere: amb la pel·lícula no et fas idea de les claus de tot el procés, la pel·lícula està orientada principalment a la biografia del Salvador Puig Antich.
  • El perfume: la pel·lícula complementa al llibre í es fidel a la novel·la.
  • Desayuno con diamantes: la pel·lícula no té res a veure amb la novel·la.






dimecres, 23 de desembre del 2015

Nosaltres parlem de: Enrique Vila-Matas

El dimarts 15 de desembre, ens vam trobar fora del nostre dia habitual per comentar les lectures que havíem fet sobre Enrique Vila-Matas.
Els llibres que hem llegit són:
·        Lejos de Veracruz
·        Chet baker piensa en su arte
·        El día señalado
·        Bartleby y compañía
·        Impostura
·        Exploradores del abismo
·        Aire de Dylan
·        Kassel no invita a la lógica

Vam dir moltes coses d’aquest escriptor:
·        La seva escriptura és estrafolària i a vegades pot arribar a esquizofrènica.
·        Hi ha molt de sarcasme i sentit de l’humor.
·        Els seus llibres parlen d’escriptors i llibres, per tant trobem literatura dins literatura. És un estudiós de la literatura i ho demostra.
·        Trets autobiogràfics.
·        Escriu amb un llenguatge ric, entenedor i fàcil de llegir.
·        La cinematografia també hi és present.


Reconeixem que és un bon escriptor però les seves històries, no ens han enganxat.  I com diu la Núria, la majoria no regalaríem el llibre que hem llegit.





La Txelo ens parla de: Enrique Vila-Matas

Aquest és l'escrit que ens ha preparat la Txelo sobre Enrique Vila-Matas:

Enrique Vila-Matas (Fotografia de la seva pàgina web)

Aquí veieu que, quan era petit, ja prometia amb els llibres.
Fa poc he descobert què, a més d’escriure també va protagonitzar set pel·lícules que van ser prohibides per Franco.
Incansable, compromès i, segons vaig llegir fa uns tres o quatre anys, un dels escriptors que en el futur arribarà a ser considerat un clàssic.
Més de quaranta anys de dedicació a l’escriptura i amb l’obra traduïda un munt d’idiomes.
M’agrada, m’agrada perquè escriu molt bé. Però, em passa en algunes de les seves obres, les històries no m’acaben d’enganxar tot i que jo continuo llegint i llegint. Això ho fa la forma en què s’expressa, com et vol dir el que hi ha, la fluïdesa de les seves paraules, el toc, de tant en tant autobiogràfic, i kafkià, molt kafkià.
He llegit fa molt poc un llibret petit, il·lustrat, físicament molt bonic, titulat El día señalado. Una joia d’aquestes que es fan de tant en tant. El recomano.
Dublinesca, El mal de Montano, Kassel no invita a la lógica, Hijos sin hijos, entre altres, són llibres que s’han de llegir.
També us passo informació que he trobat a Internet, juntament amb una notícia sobre l’últim premi literari que ha guanyat.

Per llegir aquests articles, boníssims. http://elpais.com/autor/enrique_vila-matas/a/



Premio FIL de Literatura  http://www.informador.com.mx/cultura

dimecres, 9 de desembre del 2015

Compartint lectures de la Rosa Regàs

Ens vam trobar una bona colla per comentar els llibres de la Rosa Regàs que havíem llegit. Els llibres que vam comentar van ser:
  • Una llarga adolescència.
  • Entre el sentido común y el desvarío.
  • Luna lunera.
  • Música de cámara.
  • Volcanes dormidos.
  • Viaje a la luz del Chan
  • La canción de Dorotea.
  • La hora de la verdad
  • Contra la tiranía del dinero.
  • Viento armado.


Vam aprendre que la majoria de les seves novel·les tenien trets biogràfics i uns personatges amb unes relacions familiars conflictives.
Hem trobat que també ha escrit llibres de viatges que ens poden ser molt útils i un assaig per aprendre que és tot això de la dictadura de l’economia.
Ens ha agradat molt la seva manera d’escriure, està tot molt ben narrat i facilita la seva lectura.