dissabte, 15 de desembre del 2018

La Txelo ens parla de Susan Sontag



«És més fàcil escriure per ira què per amor»
Com tantes altres dones que hem llegit, Susan Sontag també es va avançar al seu temps.
Els seus assaigs, particularment m'agraden més que les seves novel·les, van trencar motlles escrivint durant els anys 60 sobre fenòmens que sorgien en aquell temps com les drogues i la pornografia.
Molt compromesa amb la societat del seu temps, contra les guerres i l'opresió dels governs.
Un dels llibres que més em va impactar va ser La malaltia i les seves metàfores. Quan va emmalaltir de càncer, a mitjans dels anys 70, va viure l' experiència d'una malaltia considerada per la societat com alguna cosa més que una malaltia. Durant els dos anys i mig que va durar la quimioteràpia els metges li van donar poques esperances de vida i va conviure amb altres pacients en condicions semblants. Es va rebel·lar contra la societat i contra les reaccions de vergonya i culpabilitat que va notar en altres pacients.
A partir d'aquí comença a reflexionar sobre el que estava vivint i, amb una gran lucidesa,va escriure aquest assaig per apaivagar el dolor i el patiment innecessari, en el mateix sentit en el qual Nietzsche el va definir: Apaivagar la imaginació de l'invàlid, perquè no hagi de patir més per pensar en la malaltia què per la malaltia mateixa.
M'agrada per la seva valentia i per obrir les venes de les metàfores al voltant del càncer i veure'l com el que és, una malaltia molt seriosa, però només això, no una maledicció, una vergonya, un càstig o una sentència de mort.
Espero que gaudiu amb aquest llibre o amb qualsevol altre d'aquesta magnífica dona.
Per si us ve de gust, he trobat aquestes pàgines que, com sempre, m'han
semblat molt interessants per saber alguna cosa més sobre la Susan Sontag.


Propera trobada amb Susan Sontag

El 15 de novembre el vam dedicar la trobada a Sándor Márai. Val a dir que en general ens va agradar molt tot el que ens vam explicar de les lectures que vam llegir, vam trobar que era una prosa agradable i de fàcil lectura. Hi vam veure uns trets comuns en totes elles: divorci, infidelitat, burgesia, viatge i crítica social.
Aquesta setmana comentarem les lectures de la Susan Sontag.


dilluns, 5 de novembre del 2018

Sándor Márai


La Txelo ens parla de Sándor Márai


Sándor Márai va rebre influències de diversos autors. André Gide, Franz Kafka, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac.

Va iniciar-se en l’escriptura en alemany però, aviat ho va deixar per escriure en hongarès, la llengua materna, per  desenvolupar la seva obra literària, en la qual va destacar a més de la narrativa, en poesia, dramatúrgia i crònica periodística
Va ser comparat amb Thomas Mann i amb Stefan Zweig, a qui Marai admirava.
A destacar L’última trobada i L’herència d’Eszter, encara que els seus diaris i memòries són imprescindibles per a conèixer l’Hongria invaida pels alemanys i soviètics, com a Confessions d’un burgés, que va escriure amb només 30 anys. En aquest llibre queden reflectides les seves lectures, l’obsessió per escriure, la passió pel periodisme, les amants, el matrimoni, les trobades amb autors cèlebres, els viatges, el sentiment de desarrelament i el fantasma de l’alcoholisme.
Una altra perla de la literatura.
• La vida es torna interessant quan ha après les mentides dels altres, i comences a gaudir observant-los, veient que sempre diuen altra cosa del que pensen, del que volen en realitat... Si, un dia arriba l’acceptació de la veritat, i això significa la vellesa i la mort.

Em sembla una gran frase , aquí es poden apreciar el sentiment i la delicadesa d’aquest gran autor.



Stefan Zweig

El passat 18 d'octubre ens vam trobar una bona colla de lectors i lectores per comentar l'obra de Stefan Zweig. Val a dir que a tothom ens va agradar molt el llibre que vam escollir,  fos novel·la o assaig. Per unanimitat aquest autor ens agrada molt i forma part de la nostra llista d'autors preferits.
Vam donar la benvinguda a les noves lectores: Marga, Maria i Montserrat.





dimecres, 10 d’octubre del 2018

La Txelo ens parla de Stefan Zweig

Sabem que la Txelo és una fan incondicional d'aquest autor, s'ha encarregat de fer una bona tria de llibres i ens envia aquest comentari. Moltes gràcies!


Stefan Zweig (Viena, 1882-Petrópolis (Brasil), 1942)

Va estudiar Filosofia i Història de la literatura. Entre la seva obra podem trobar  biografies, relats curts, novel·les, llibres sobre història, assaig, articles periodístics,  molts dels seus pensaments sorprenen per la vigència que encara tenen davant
l’ actual situació del món.

Descriu els sentiments d’una manera colpidora, no deixa ningú indiferent. 24 hores de la vida d'una dona, Novel·la d'escacs,  Amok, Carta d'una desconeguda, Fué él, podeu investigar o preguntar-me directament sobre la resta de títols, no us vull marejar.
El 1936 els seus llibres van ser prohibits a Alemanya pel règim nazi.

Anti-bel·licista convençut, es va suïcidar a Brasil desesperat pel futur europeu i  l’extensió del nazisme. Era un intel·lectual compromès i les seves obres van ser les primeres a protestar contra la intervenció alemanya a la Gran guerra.

Abans de morir va escriure:

"Trobo que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra."

Només amb aquesta frase transmet el seu pensament i la seva ideologia.

Us enganxarà.


Comença un nou curs del CLA! amb Stefan Zweig

Malgrat les pluges i el tancament de la biblioteca, i gràcies a l'ajut de la nostra bibliotecària Txelo el passat 27 de setembre vam poder recollir el llibre de la propera trobada.
Aquest curs tornem a fer un viatge literari per tot el món, segurament trobarem noves aventures i històries entranyables.


Propostes lectura cla de eisandac

Comencem amb l'admirat Stefan Zweig.


dijous, 28 de juny del 2018

Yoko Okaga i fi de curs

Dijous 21 de juny vam fer la darrera sessió del CLA d'aquest curs. La vam dedicar a l'escriptora japonesa Yoko Ogawa, a la majoria ens van agradar els llibres que vam llegir. Vam trobar molts temes recurrents en la seva obra: problemàtica social de joves adolescents, personatges amb algun tipus de discapacitat, la poca comunicació i mostra de sentiments en el món oriental i amor per la natura.
Recordarem aquest curs com aquell que vam fer la volta al món i vam descobrir aquell escriptor o escriptora que hem afegit a la nostra llista de preferits.

Per tancar el curs aquest any vam fer un soparet a l'avinguda Mistral. Erem poquetes però us vam tenir presents en els nostres pensaments. Una vegada més hem de donar les gràcies a l'Esteve per la fantàstica coca amb la que vam acabar el sopar.
Bon estiu i bones lectures!





dimarts, 19 de juny del 2018

Nawal Al-Sa'dawi

El dia 17 de maig vam estar comentant llibres de la Nawal Al-Sa'dawi. Ens ha agradat molt el contingut com els temes que tracta: denúncia social, condicions de les dones, religió, abús de poder, crítica als valors tradicionals islàmics.... Ara bé, la forma com presenta les seves novel·les ens ha costat una mica: diferents veus que parlen, estructura no lineal, barreja de realitat i somnis.



Irene Némirovsky

Ens va agradar comentar els seus llibres!



dimecres, 6 de juny del 2018

La Txelo ens parla de: Irene Némirovsky, Nawal Al-Sa'dawi i Yoko Ogawa



IRÈNE NEMIROVSKY

Abans dels 18 anys ja escrivia, relats, contes i novel·les
Gairebé tota la seva obra és autobiogràfica.

El govern francès li refusa la nacionalització. Arran de l’ocupació alemanya el 1940, i víctima de les lleis antisemites de Vichy, veu prohibida la publicació de les seves obres. Refugiada en un poblet, ella no deixa d’escriure. L’estiu del 1942 és arrestada per la gendarmeria com a “jueva apàtrida” i deportada a Auschwitz-Birkenau, on mor. Mesos més tard, hi morirà el seu marit, també jueu. Les seves filles, amagades per gent amiga, els sobreviuen, i guarden els manuscrits de la mare en una maleta durant dècades entre els quals Suite francesa, que narra l’ocupació alemanya de França, fa un retrat de les mil petites covardies i misèries d’una població errant, més amoïnada per menjar o dormir que pel destí de la pàtria. Gràcies a elles hem tingut la sort de poder llegir aquesta gran escriptora.
El ball, El ardor en la sangre, David Golder, Els gossos i els llops, Un infant prodigi, Jezabel, Suite francesa, Los bienes de este mundo, L’afer Kurilov, Domingo, El malentendido, El mestre d’ànimes, Les mosques de tardor, Nieve de otoño, Sang calenta, Vi de solitud. Fa temps us vaig recomanar els llibres que havia llegit d’aquesta dona meravellosa, ara he afegit uns quants, durant aquest temps he continuat amb la seva obra i encantada de passar moments extraordinaris amb el que em transmet. Exquisida, indispensable.
Per si voleu consultar aquesta pàgina.



Nawal Al-Saadawi

Respecte i admiració vers aquesta dona.           De moment només he llegit Dona al punt zero, a partir d’aquesta lectura m’endinsaré en la seva obra.                                                            
Saadawi va ser la primera feminista a posar de manifest l’opressió sexual de les dones al món  àrab. Altres s’havien preocupat de la discriminació política, social i econòmica però, ella va posar el dit en temes tabú com el sexe, la religió i la lluita de classes.
Va aplegar psiquiatria, feminisme i literatura, va disposar així d’eines no només per disseccionar la violència com a malaltia social, que apunta específicament a les dones, sinó per denunciar-ho públicament.         
Va escriure el llibre l’any 1973, ens parla de la protagonista, una dona real, com una persona “intel·ligent, sensible i creativa, no podia acontentar-se a rentar i cuinar. Tenia un do innat per captar el que les ments constretes per un sistema educatiu, religiós i polític despòtic i opressiu no solen captar”.
L’escriptora reconeix que aquella història va canviar la seva vida per sempre i va ser un fet determinant per al seu activisme.
El cas és que després d’escriure la novel·la “van començar els problemes”, assegura: El Saadawi ha viscut a l’exili, ha sigut empresonada, amenaçada i destituïda de càrrecs públics.
Enèrgica, insolent, valenta, també diu que l’esperança és poder.
Definitivament lliure.



Yoko Ogawa

És l’autora més llegida al Japó i també fóra de les seves fronteres. Em sembla molt curiós què, agradant-me tant la cultura i els autors japonesos, no hagi llegit mai un llibre de la Yoko Ogawa.
Ja sé que hi ha escriptors a cabassos i tot no es pot llegir però, estic agraïda a l’Encarna que és una crack i m’ha fet conèixer veritables perles.
De totes maneres, he estat investigant una mica sobre la Yoko i al Japó és una escriptora de culte i alguns dels seus llibres han estat portats al cinema.
Ja en tinc tres en ment que segur em llegiré, El embarazo de mi hermana, La residencia de estudiantes i La niña que iba en hipopótamo a la escuela.
Tot i que cada cop que s’edita un llibre seu és un fenomen de vendes, Ogawa s’allunya força de l’anomenat best seller. Deu ser que barreja faula, tendresa, poesia, compassió i la manera subtil i delicada que té d’explicar-nos històries tan variades.
Penso què, com m’ha passat amb més autors, començaré amb el primer llibre i no pararé fins a l’últim.
                

divendres, 20 d’abril del 2018

Philippe Claudel

Hem aprofundit en la curta bibliografia de Philippe Claudel. La seva lectura no ens ha deixat indiferents. Tampoc ens ha deixat indiferents la seva obra com a director de cinema.



dimecres, 21 de març del 2018

La Txelo ens parla de Philippe Claudel


Philippe Claudel

La percepción que llega a través de la sensación es más inmediata
 y más animal y profunda, porque la memoria a través de los olores
 va a la parte más arcaica del cerebro, como cuando un perro
 sigue un rastro en una cacería. (Claudel)



Guanyador del premi Goncourt, Claudel, al qual no havia llegit mai, m’ha sorprès positivament, a banda de la seva literatura també  pel seu altruisme i humanitat, es va presentar voluntari  per donar classes a una presó, i no dos dies, ho va fer durant deu anys. I amb molta assiduïtat anava a un hospital per ensenyar nens malalts i a un institut especialitzat per a nens discapacitats.
Tampoc l’havia associat al cinema a on també ha guanyat un César, un Bafta i un Globus d’or.
He llegit Perfums, un llibre de relats, una veritable joia. Les olors es barregen amb records d’infantesa i joventut.  
Íntim, preciós, si no és dels que heu escollit, endavant, gaudireu amb ell.
Ah, per cert, tal com va passar una altra vegada us demano que em recomaneu altre llibre seu.

Vázquez Montalbán

La sessió del mes de març la vam dedicar a Manolo Vázquez Montalbán. La majoria de les persones ens vam declarar fans incondicionals de la seva obra.


dissabte, 10 de febrer del 2018

La Txelo ens parla de Vázquez Montalbán








MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN


Com ja sabeu, Vázquez Montalbán va ser un escriptor que, no només es va dedicar a escriure novel·la.
Dins del seu bagatge podeu trobar assaig, poesia, política, cuina, articles, novel·la, cròniques de viatges, etc. Els premis que va rebre li van arribar quan ja havia publicat més de cinquanta llibres.
Viatjava igual que menjava, igual que escrivia, de manera compulsiva.
Els llibres que llegireu aquest mes són, sense cap mena de dubte, la seva obra més coneguda a l’Estat Espanyol i també a escala internacional.
Particularment, he llegit alguns títols d’aquesta sèrie i els he trobat àcids, divertits, amb aquest punt cínic i crític contra la societat que ens envolta, d’una manera o d’una altra havia de deixar anar el seu parer sobre moltes qüestions que es vivien als barris de Barcelona.
A mi que no m‘agrada el futbol però vaig riure moltíssim amb Decàleg del culé, també us recomano El pianista, Y Dios entró en la Habana, La Aznaridad i alguna coseta que va escriure sobre cuina. Molt interessant la seva obra periodística, està publicada en tres volums.  Penso que gaudireu de valent amb Una educación sentimental: Praga Animeu-vos a llegir la seva obra fóra del Pepe Carvalho.


Recomanacions web:

Del tercer enllaç, si us plau, llegiu l’article del diari Ara, el del Carlos Zanón

Isabel Allende

El passat dijous 18 de gener vam comentar les lectures de l'escriptora xilena Isabel Allende, el comentari general de tothom va ser que ens havia agradat, encara que en alguns moments es feia reiteratiu el que explicava.

Després vam recollir les properes lectures sobre Manolo Vázquez Montalbán, ens esperen les aventures del detectiu Carballo.