«És més fàcil escriure per ira què per amor»
Com tantes altres
dones que hem llegit, Susan Sontag també es va avançar al seu temps.
Els seus assaigs,
particularment m'agraden més que les seves novel·les, van trencar motlles escrivint
durant els anys 60 sobre fenòmens que sorgien en aquell temps com les drogues i
la pornografia.
Molt compromesa
amb la societat del seu temps, contra les guerres i l'opresió dels governs.
Un dels llibres
que més em va impactar va ser La malaltia i les
seves metàfores. Quan va emmalaltir de càncer, a mitjans dels anys 70, va
viure l' experiència d'una malaltia considerada per la societat com alguna cosa
més que una malaltia. Durant els dos anys i mig que va durar la quimioteràpia
els metges li van donar poques esperances de vida i va conviure amb altres
pacients en condicions semblants. Es va rebel·lar contra la societat i contra
les reaccions de vergonya i culpabilitat que va notar en altres pacients.
A partir d'aquí
comença a reflexionar sobre el que estava vivint i, amb una gran lucidesa,va
escriure aquest assaig per apaivagar el dolor i el patiment innecessari, en el
mateix sentit en el qual Nietzsche el va definir: Apaivagar la imaginació de
l'invàlid, perquè no hagi de patir més per pensar en la malaltia què per la
malaltia mateixa.
M'agrada per la
seva valentia i per obrir les venes de les metàfores al voltant del càncer i
veure'l com el que és, una malaltia molt seriosa, però només això, no una
maledicció, una vergonya, un càstig o una sentència de mort.
Espero que gaudiu amb aquest llibre o
amb qualsevol altre d'aquesta magnífica dona.
Per si us ve de gust, he trobat
aquestes pàgines que, com sempre, m'han
semblat molt interessants per saber
alguna cosa més sobre la Susan Sontag.
