Ens van molt bé els escrits que ens prepara la Txelo pel tema que ens toca comentar.
Aquí (una mica de tard) us deixo el que ens va fer per les trobades de Literatura i cinema.
dijous, 4 de febrer del 2016
Trobada Literatura i cinema1
Dedicarem dos sessions d'aquest nou curs a Literatura i cinema.
La trobada del dia 21 de gener, va ser molt positiva. Ens vam retrobar després de les vacances amb moltes ganes de compartir el què havíem llegit i vist.
Vam comentar:
La trobada del dia 21 de gener, va ser molt positiva. Ens vam retrobar després de les vacances amb moltes ganes de compartir el què havíem llegit i vist.
Vam comentar:
- Los santos inocentes: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
- Si te dicen que caí: no podem entendre la pel·lícula sense haver llegit el llibre.
- Expiació: la pel·lícula és una mica lenta, molt millor llegir la novel·la.
- El lector: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
- Seda: la novel·la precisa molt més els sentiments del protagonista, la pel·lícula és fidel a la novel·la però li falta emoció.
- El cartero de Neruda: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
- Muerte en Venecia: el guió supera al llibre en tots els sentits.
- Las horas: la pel·lícula és fidel a la novel·la.
- La colmena: la pel·lícula ajuda a entendre millor el llibre per la quantitat de personatges que hi apareixen.
- Compte enrere: amb la pel·lícula no et fas idea de les claus de tot el procés, la pel·lícula està orientada principalment a la biografia del Salvador Puig Antich.
- El perfume: la pel·lícula complementa al llibre í es fidel a la novel·la.
- Desayuno con diamantes: la pel·lícula no té res a veure amb la novel·la.
dimecres, 23 de desembre del 2015
Nosaltres parlem de: Enrique Vila-Matas
El dimarts 15 de desembre, ens vam
trobar fora del nostre dia habitual per comentar les lectures que havíem fet
sobre Enrique Vila-Matas.
Els llibres que hem llegit són:
·
Lejos de Veracruz
·
Chet baker piensa en su arte
·
El día señalado
·
Bartleby y compañía
·
Impostura
·
Exploradores del abismo
·
Aire de Dylan
·
Kassel no invita a la lógica
Vam dir moltes coses d’aquest
escriptor:
·
La seva escriptura és estrafolària i a
vegades pot arribar a esquizofrènica.
·
Hi ha molt de sarcasme i sentit de l’humor.
·
Els seus llibres parlen d’escriptors i
llibres, per tant trobem literatura dins literatura. És un estudiós de la
literatura i ho demostra.
·
Trets autobiogràfics.
·
Escriu amb un llenguatge ric, entenedor i
fàcil de llegir.
·
La cinematografia també hi és present.
Reconeixem que és un bon escriptor
però les seves històries, no ens han enganxat.
I com diu la Núria, la majoria no regalaríem el llibre que hem llegit.
3 enrique vila from eisandac
La Txelo ens parla de: Enrique Vila-Matas
Aquest és l'escrit que ens ha preparat la Txelo sobre Enrique Vila-Matas:
Aquí veieu que, quan era petit, ja prometia amb els
llibres.
Fa poc he descobert què, a més d’escriure també va
protagonitzar set pel·lícules que van ser prohibides per Franco.
Incansable, compromès i, segons vaig llegir fa uns
tres o quatre anys, un dels escriptors que en el futur arribarà a ser
considerat un clàssic.
Més de quaranta anys de dedicació a l’escriptura i amb
l’obra traduïda un munt d’idiomes.
M’agrada, m’agrada perquè escriu molt bé. Però, em
passa en algunes de les seves obres, les històries no m’acaben d’enganxar tot i
que jo continuo llegint i llegint. Això ho fa la forma en què s’expressa, com
et vol dir el que hi ha, la fluïdesa de les seves paraules, el toc, de tant en
tant autobiogràfic, i kafkià, molt kafkià.
He llegit fa molt poc un llibret petit, il·lustrat,
físicament molt bonic, titulat El día señalado. Una joia d’aquestes
que es fan de tant en tant. El recomano.
Dublinesca, El mal de Montano, Kassel no invita a la
lógica, Hijos sin hijos, entre altres, són llibres que s’han de llegir.
També us passo informació que he trobat a Internet,
juntament amb una notícia sobre l’últim premi literari que ha guanyat.
Entrevista a RTVE http://www.rtve.es/alacarta/videos/pienso-luego-existo/pienso-luego-existo-enrique-vila-matas/1792667/
dimecres, 9 de desembre del 2015
Compartint lectures de la Rosa Regàs
Ens vam trobar una bona colla per comentar
els llibres de la Rosa Regàs que havíem llegit. Els llibres que vam comentar
van ser:
- Una llarga adolescència.
- Entre el sentido común y el desvarío.
- Luna lunera.
- Música de cámara.
- Volcanes dormidos.
- Viaje a la luz del Chan
- La canción de Dorotea.
- La hora de la verdad
- Contra la tiranía del dinero.
- Viento armado.
Vam aprendre que la majoria de les seves
novel·les tenien trets biogràfics i uns personatges amb unes relacions
familiars conflictives.
Hem trobat que també ha escrit llibres de
viatges que ens poden ser molt útils i un assaig per aprendre que és tot això
de la dictadura de l’economia.
Ens ha agradat molt la seva manera d’escriure,
està tot molt ben narrat i facilita la seva lectura.
2 rosa regas from eisandac
dissabte, 14 de novembre del 2015
Rosa Regàs
La Txelo ens ha preparat aquest escrit per conèixer millor a la nostra escriptora del mes.
Nena de la guerra espanyola. Escriptora, traductora a
l’ONU durant una dècada, directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya,
editora, col·laboradora de diaris i revistes, activista en moviments solidaris,
entre moltes altres coses. Una dona que es va avançar al seu temps.
 |
| ROSA REGÀS |
Una dona apolítica que no es ven, fidel a les seves
idees.
Sé que ara llegireu algun dels seus llibres, ja veureu
que no tots són novel·les, també ha escrit obres com Contra la tirania del dinero,
economia des del punt de vista sociològic, La desgracia de ser mujer, sobre les
condicions socials de la dona, La hora de la verdad, que retrata
amb senzillesa l’etapa de la vellesa. També ha escrit llibres que ens parlen de
viatges i de ciutats, Ginebra, Memorias de la Costa Brava, Volcanes
dormidos o Viaje a la luz del Chan, quan els llegeixes sembla que
passegis per tots aquests indrets, gràcies a les descripcions i el sentiment
que hi posa.
Els que més m’han entretingut són els dedicats a l’experiència
sobre la família, Sangre de mi sangre, La aventura de los hijos i Diario de una abuela de
verano. Entre el seny i la rauxa, com diem per aquí. Parlant de
vivències, sense voler donar cap lliçó ni consell, amb un testimoni sincer i
ple d’amor i de vida.
Luna lunera, ficció però força autobiogràfic.
dijous, 22 d’octubre del 2015
Llegint als germans Goytisolo
El dia 15 d'octubre ens vam trobar per comentar les lectures que vam escollir. Ha estat una sessió d'aquelles on no hi ha hagut unanimitat amb els autors, ens hem trobat amb persones que s'han entusiasmat amb la seva lectura, altres que els ha deixat indiferent i altres que no han pogut acabar el llibre.
La llista dels llibres que hem comentat és:
LUIS GOYTISOLO
- Las afueras
- Oido atento a los pájaros
- Diario de 360 grados
JUAN GOYTISOLO
- Señas de identidad
- Estambul Otomano
- Cuaderno de Sarajevo
- Carajicomedia
- El sitio de los sitios
JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO
- Novíssima oda a Barcelona
- Palabras para Júlia
- Cuentos para niños
Subscriure's a:
Missatges (Atom)