Ens retrobem dijous 17 de gener de 2019 per parlar dels llibres de John Dos Passos.
Feliç any 2019!
dijous, 3 de gener del 2019
Darrera trobada de l'any 2018
El dia 20 de desembre ens vam trobar per parlar dels llibres llegits de la Susan Sontag. Aquesta ha estat una autora que ens ha desencadenat tota mena de sentiments i sensacions. No ha agradat a tothom el que s'ha llegit però tampoc ha deixat indiferent. també hm comentat que la seva lectura no ha estat fàcil, ha costat una mica de llegir i a vegades la comprensió del que volia dir requeria una mica d'esforç.
Ara bé, ens ha quedat clar que és una gran autora i convençuda dels seus principis defensa en tots els seus escrits la llibertat de pensament, el foment de la reflexió i la defensa del feminisme.
Ara bé, ens ha quedat clar que és una gran autora i convençuda dels seus principis defensa en tots els seus escrits la llibertat de pensament, el foment de la reflexió i la defensa del feminisme.
Etiquetes de comentaris:
escriptors nord-americans,
fotografies,
Susan Sontag
dissabte, 15 de desembre del 2018
La Txelo ens parla de Susan Sontag
«És més fàcil escriure per ira què per amor»
Com tantes altres
dones que hem llegit, Susan Sontag també es va avançar al seu temps.
Els seus assaigs,
particularment m'agraden més que les seves novel·les, van trencar motlles escrivint
durant els anys 60 sobre fenòmens que sorgien en aquell temps com les drogues i
la pornografia.
Molt compromesa
amb la societat del seu temps, contra les guerres i l'opresió dels governs.
Un dels llibres
que més em va impactar va ser La malaltia i les
seves metàfores. Quan va emmalaltir de càncer, a mitjans dels anys 70, va
viure l' experiència d'una malaltia considerada per la societat com alguna cosa
més que una malaltia. Durant els dos anys i mig que va durar la quimioteràpia
els metges li van donar poques esperances de vida i va conviure amb altres
pacients en condicions semblants. Es va rebel·lar contra la societat i contra
les reaccions de vergonya i culpabilitat que va notar en altres pacients.
A partir d'aquí
comença a reflexionar sobre el que estava vivint i, amb una gran lucidesa,va
escriure aquest assaig per apaivagar el dolor i el patiment innecessari, en el
mateix sentit en el qual Nietzsche el va definir: Apaivagar la imaginació de
l'invàlid, perquè no hagi de patir més per pensar en la malaltia què per la
malaltia mateixa.
M'agrada per la
seva valentia i per obrir les venes de les metàfores al voltant del càncer i
veure'l com el que és, una malaltia molt seriosa, però només això, no una
maledicció, una vergonya, un càstig o una sentència de mort.
Espero que gaudiu amb aquest llibre o
amb qualsevol altre d'aquesta magnífica dona.
Per si us ve de gust, he trobat
aquestes pàgines que, com sempre, m'han
semblat molt interessants per saber
alguna cosa més sobre la Susan Sontag.
Propera trobada amb Susan Sontag
El 15 de novembre el vam dedicar la trobada a Sándor Márai. Val a dir que en general ens va agradar molt tot el que ens vam explicar de les lectures que vam llegir, vam trobar que era una prosa agradable i de fàcil lectura. Hi vam veure uns trets comuns en totes elles: divorci, infidelitat, burgesia, viatge i crítica social.
Aquesta setmana comentarem les lectures de la Susan Sontag.
Aquesta setmana comentarem les lectures de la Susan Sontag.
Etiquetes de comentaris:
escriptors nord-americans,
Susan Sontag
dilluns, 5 de novembre del 2018
Sándor Márai
Etiquetes de comentaris:
escriptors eslovacs,
Sándor Márai
La Txelo ens parla de Sándor Márai
Sándor Márai va
rebre influències de diversos autors. André Gide, Franz Kafka, Gustave
Flaubert, Honoré
de Balzac.
Va
iniciar-se en l’escriptura en alemany però, aviat ho va deixar per escriure en
hongarès, la llengua materna, per desenvolupar
la seva obra literària, en la qual va destacar a més de la narrativa, en
poesia, dramatúrgia i crònica periodística
Va ser comparat amb Thomas Mann i
amb Stefan Zweig, a qui Marai admirava.
A destacar L’última
trobada i L’herència d’Eszter, encara que els seus diaris i memòries són imprescindibles per a
conèixer l’Hongria invaida pels alemanys i soviètics, com a Confessions
d’un burgés, que va escriure amb només 30
anys. En aquest llibre queden reflectides les seves lectures, l’obsessió per
escriure, la passió pel periodisme, les amants, el matrimoni, les trobades amb
autors cèlebres, els viatges, el sentiment de desarrelament i el fantasma de
l’alcoholisme.
Una altra perla de la literatura.
• La vida es torna interessant quan ha après les mentides
dels altres, i comences a gaudir observant-los, veient que sempre diuen altra
cosa del que pensen, del que volen en realitat... Si, un dia arriba
l’acceptació de la veritat, i això significa la vellesa i la mort.
Em sembla una gran
frase , aquí es poden apreciar el sentiment i la delicadesa d’aquest gran
autor.
Stefan Zweig
El passat 18 d'octubre ens vam trobar una bona colla de lectors i lectores per comentar l'obra de Stefan Zweig. Val a dir que a tothom ens va agradar molt el llibre que vam escollir, fos novel·la o assaig. Per unanimitat aquest autor ens agrada molt i forma part de la nostra llista d'autors preferits.
Vam donar la benvinguda a les noves lectores: Marga, Maria i Montserrat.
Vam donar la benvinguda a les noves lectores: Marga, Maria i Montserrat.
Etiquetes de comentaris:
escriptors austríacs,
fotografies,
Stefan Zweig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
