Poesia europea

Faltava posar al blog el recull de poesia europea del mes de maig. També el tinc en paper per aquelles persones que no vau poder venir el darrer dia.

Recull poesia europea from eisandac

Comentant obres de literatura russa

Aquest curs hem dedicat dues sessions a la literatura russa. Xerrades que ens han servit per recordar obres llegides i conèixer noves històries.

5escriptors russos from eisandac

La Txelo ens parla de literatura russa

Quan veu decidir dedicar tres mesos a escriptors russos, vaig fer una llista amb infinitat d’ells, després va començar l’eliminació d’alguns per dedicar-se més al teatre, a la poesia, a l’assaig.

Ja heu fet poesia i llegir-ne més em va semblar una mica dur. La majoria d’autors d’aquesta llista es van dedicar als contes i narrativa en general, literatura juvenil i d’adults.

Evidentment també he descartat els llibres amb moltíssimes pàgines com ara Anna Karenina o Guerra i pau, que de ben segur ja heu llegit més d’un de vosaltres.

Aquest mes us recomano Mijail Bulgákov, un dels autors més importants de la literatura russa, audaç, satíric, intel·lectual molt crític amb el sistema. Gran admirador de H.G.Wells, aquest fet queda patent a Los Huevos fatídicos.

L’obra més coneguda, El maestro y Margarita, va ser publicada 26 anys després de la seva mort, per cert, un gran llibre. Recomanat.

El següent és Tolstoi, amb una obra extensa i coneguda. Us recomano, El diable, L’amo i el criat i Después del baile, tot i que tota la seva obra és magnífica.

Una altra cosa que sempre he admirat de Tolstoi és la decisió que va prendre d’abandonar-ho tot, benestar, família, diners, renunciant als privilegis de la seva classe cap a una vida senzilla, criticant el món que l’envoltava, la guerra, la fam, la tirania dels poderosos, argumentant un anarquisme civilitzat, el treball col·lectiu. També va optar per una dieta lliure de carn, una decisió lògica un cop va optar per combatre qualsevol forma de violència.

Aquí us deixo uns quants autors russos dels quals podeu gaudir més endavant.

Borís Akunin, Svetlana Aleksiévitx, Fiódor Dostoievski, Daniel Estulin, Nikolai Gógol,

Maksim Gorki, Vassili Grossman, Vladímir Nabókov, Borís Pasternak, Andrei Platónov,

Aleksandr Puixkin, Aleksandr Soljenitsin, Ivan Turguénev, Liudmila Ulítskaia.

Gràcies per tot, sou un grup fantàstic, bones vacances i fins al curs vinent.

Comentant literatura portuguesa

Aquest curs hem dedicat el mes de gener i març a comentar les nostres lectures d'escriptors portuguesos. El mes de febrer el vam deixar en blanc i vam gaudir d'activitats de la BCNnegra.
Ha estar molt interessant conèixer nous autors.

<

4escriptors portuguesos from eisandac

Escriptors portuguesos comentats per la Txelo

1.

Fa temps us vaig parlar, quan veu llegir escriptors europeus, de José Saramago.  Sé que per algunes persones és un autor difícil, té molt a veure la seva manera d’escriure, amb poca separació per capítols, amb trams llarguíssims sense punt i a part.

Després de llegir l’Alice Munro, i escoltar les vostres recomanacions,  podríem comparar ambdós autors per la densitat dels seus escrits, tot i que els estils no tenen res a veure.

De Saramago us puc recomanar qualsevol de les seves obres, evidentment hi ha algunes que m’han agradat més que altres, això passa sovint. També sé que serà una mica difícil llegir-lo en un mes, menys un parell la resta són llibres amb moltes pàgines, però us puc assegurar que us ompliran. Les seves idees, la ironia, la tendresa, penso que no llegireu només un.

Sobre Fernando Pessoa em passa una mica el mateix. No he llegit tota la seva obra però hi ha uns quants títols que m’han semblat genials.

Començo amb El banquer anarquista, només amb aquest títol us podeu imaginar l’ exquisidesa d’aquesta obra. Seguim amb L’hora del diable, conversa del diable amb una dona, reflexions increïbles del personatge. Lisboa: lo que el turista debe ver, guia molt especial, recorregut per Lisboa des d’el punt de vista de l’autor. El Elfo y la princesa, llibre infantil, o no? Una altra perla és Una cena muy original, penso que aquesta narració, pel tema que tracta, és molt avançada a la seva època, ho estem veiem cada dia. No dic res més per si la voleu llegir o per si quedeu intrigats.  Escrits sobre Catalunya i Ibèria, parla de la relació entre Catalunya i Portugal i sobre el federalisme a la península Ibèrica i com no, El llibre del desassossec, considerada una de les grans obres literàries del segle XX.

Va utilitzar diferents heterònims durant la seva trajectòria literària, els més coneguts van ser: Álvaro de Campos, Bernardo Soares, Alberto Caeiro i Ricardo Reis, aquest últim va inspirar Saramago per El año de la muerte de Ricardo Reis, a on Ricardo Reis i Fernando Pessoa, ja mort, es retroba amb el seu heterònim que ha sobreviscut al seu creador.

Moltes delícies per gaudir de bons moments.

Pessoa va dir:

Si després de morir-me volen escriure la meva biografia
no hi ha res més senzill.
Només té dues dates
la del meu naixement i la de la meva mort.
Entre l’una i l’altra la resta de dies són meus.

2.

Per aquest mes començo recomanant  Antonio Lobo Antunes, per la seva obra i també per com és en la vida quotidiana, segueix escrivint a estilogràfica, no té mòbil. Gran part dels llibres de Lobo Antunes es basen en les vivències a Angola, on va exercir de metge psiquiatre, tot i que no ho va fer durant gaire temps. Com Murakami, etern candidat al Nobel de literatura. Recomano L'Esplendor de Portugal, Exhortació als cocodrils o Sobre los ríos que van.

Un clàssic de la literatura portuguesa és José Maria Eça de Queirós, d’ell triaria El Crimen del padre Amaro, obra molt polèmica en la data de la seva publicació, i El primo Basilio.

Cartes d'amor de la monja portuguesa de Mariana Alcoforado (1640-1723) és una obra molt coneguda de la literatura portuguesa. Tot i la seva fama hi ha dubtes del fet que realment l’hagués escrit aquesta monja.

Hi ha tres escriptors més dels quals no he llegit res però un company de feina, el David, m’ha dit que ell ho ha fet i  li semblen boníssims: Gonçalo M. Tavares, José Cardoso Pires i Lídia Jorge.

També podem descobrir alguns autors més joves de les lletres portugueses, José Luís Peixoto, Valter Hugo Mãe,  Inês Pedrosa o Dulce Maria Cardoso,

Hi ha moltíssims més, sobretot clàssics, molta poesia i moltíssimes pàgines, una de les prioritats ha estat que poguéssiu trobar llibres d’aquests autors a la xarxa de biblioteques.

Si voleu llegir poesia o en llengua portuguesa potser podem ampliar el ventall.

Que gaudiu de les lectures. 

Simone de Beauvoir

El 15 de desembre ens vam trobar per parlar dels llibres llegits de Simone de Beauvoir. Hem arribat a a la conclusió que dels llibres que hem llegit ens agrada més l'assaig que la novel·la.

3simone de beauvoir from eisandac

La Txelo ens parla de la Simone de Beauvoir

SIMONE DE BEAUVOIR

Va ser representant del moviment existencialista ateu i figura important de la reivindicació dels drets de la dona.

Va participar activament en els debats ideològics de l’època, atacà amb duresa la dreta francesa i va assumir el paper d’intel·lectual compromesa.

Va fundar, juntament amb Sartre, Camus i Merleau-Ponty, la revista Les Temps Modernes, referent polític i cultural del pensament francès de mitjan segle xx.

Beavouir va ser sempre una defensora dels drets dels marginats, fossin poblesoprimits (l’Espanya franquista, Alger, Vietnam...), o presos polítics, vells, etc.

Però, sobretot, va denunciar l’opressió contra la dona. Des de 1974 fins a la seva

mort, va presidir la Lliga dels drets de la dona.

De totes les seves obres, particularment, m’agrada La dona trencada, tot i ser considerada una obra menor. Però he llegit més llibres seus com La invitada, la  primera novel·la que va escriure, amb una temàtica trencadora per l’època en què va ser creada.

Només per la ideologia de Beauvoir val la pena endinsar-se en la seva obra, et poden seduir la novel·la, les memòries i els assajos.

Us recomano seguir descobrint la Simone de Beauvoir.

Per cert, aquesta foto seva m’encanta i per acabar una dita en la seva línia:

·        El problema de la dona sempre ha estat un problema d’homes.