Ha estar molt interessant conèixer nous autors.
dimecres, 12 d’abril del 2017
Comentant literatura portuguesa
Aquest curs hem dedicat el mes de gener i març a comentar les nostres lectures d'escriptors portuguesos. El mes de febrer el vam deixar en blanc i vam gaudir d'activitats de la BCNnegra.
Ha estar molt interessant conèixer nous autors.
<
Ha estar molt interessant conèixer nous autors.
Etiquetes de comentaris:
escriptors portuguesos,
fotografies
dilluns, 27 de febrer del 2017
Escriptors portuguesos comentats per la Txelo
1.
Fa temps us vaig parlar, quan veu llegir escriptors
europeus, de José Saramago. Sé que per
algunes persones és un autor difícil, té molt a veure la seva manera
d’escriure, amb poca separació per capítols, amb trams llarguíssims sense punt
i a part.
Després de llegir l’Alice Munro, i escoltar les
vostres recomanacions, podríem comparar ambdós
autors per la densitat dels seus escrits, tot i que els estils no tenen res a
veure.
De Saramago us puc recomanar qualsevol de les seves obres,
evidentment hi ha algunes que m’han agradat més que altres, això passa sovint.
També sé que serà una mica difícil llegir-lo en un mes, menys un parell la
resta són llibres amb moltes pàgines, però us puc assegurar que us ompliran.
Les seves idees, la ironia, la tendresa, penso que no llegireu només un.
Sobre Fernando Pessoa em passa una mica el mateix. No
he llegit tota la seva obra però hi ha uns quants títols que m’han semblat
genials.
Començo amb El banquer anarquista, només amb
aquest títol us podeu imaginar l’ exquisidesa d’aquesta obra. Seguim amb L’hora
del diable, conversa del diable amb una dona, reflexions increïbles del
personatge. Lisboa: lo que el turista debe ver, guia molt especial,
recorregut per Lisboa des d’el punt de vista de l’autor. El Elfo y la princesa,
llibre infantil, o no? Una altra perla és Una cena muy original, penso que
aquesta narració, pel tema que tracta, és molt avançada a la seva època, ho
estem veiem cada dia. No dic res més per si la voleu llegir o per si quedeu intrigats. Escrits sobre Catalunya i Ibèria,
parla de la relació entre Catalunya i Portugal i sobre el federalisme a la península
Ibèrica i com no, El llibre del desassossec, considerada una de les grans obres
literàries del segle XX.
Va utilitzar diferents heterònims durant la seva
trajectòria literària, els més coneguts van ser: Álvaro de Campos, Bernardo
Soares, Alberto Caeiro i Ricardo Reis, aquest últim va inspirar Saramago per El
año de la muerte de Ricardo Reis, a on Ricardo Reis i Fernando Pessoa,
ja mort, es retroba amb el seu heterònim que ha sobreviscut al seu creador.
Moltes delícies per gaudir de bons moments.
Pessoa
va dir:
Si després de morir-me volen escriure
la meva biografia
no hi ha res més senzill.
Només té dues dates
la del meu naixement i la de la meva mort.
Entre l’una i l’altra la resta de dies són meus.
no hi ha res més senzill.
Només té dues dates
la del meu naixement i la de la meva mort.
Entre l’una i l’altra la resta de dies són meus.
2.
Per aquest mes començo recomanant Antonio Lobo Antunes, per la seva obra i
també per com és en la vida quotidiana, segueix escrivint a estilogràfica, no
té mòbil. Gran part dels llibres de Lobo Antunes es basen en les vivències a
Angola, on va exercir de metge psiquiatre, tot i que no ho va fer durant gaire
temps. Com Murakami, etern candidat al Nobel de literatura. Recomano L'Esplendor
de Portugal, Exhortació als cocodrils o Sobre los ríos que van.
Un clàssic de la literatura portuguesa és José
Maria Eça de Queirós, d’ell triaria El Crimen del padre Amaro, obra
molt polèmica en la data de la seva publicació, i El primo Basilio.
Cartes d'amor de la monja portuguesa de Mariana Alcoforado (1640-1723) és una obra molt
coneguda de la literatura portuguesa. Tot i la seva fama hi ha dubtes del fet que realment l’hagués escrit aquesta monja.
Hi
ha tres escriptors més dels quals no he llegit res però un company de feina, el
David, m’ha dit que ell ho ha fet i li
semblen boníssims: Gonçalo M. Tavares, José Cardoso Pires i Lídia
Jorge.
També podem descobrir alguns
autors més joves de les lletres portugueses, José Luís Peixoto, Valter Hugo Mãe, Inês Pedrosa o Dulce Maria Cardoso,
Hi ha moltíssims més, sobretot
clàssics, molta poesia i moltíssimes pàgines, una de les prioritats ha estat
que poguéssiu trobar llibres d’aquests autors a la xarxa de biblioteques.
Si voleu llegir poesia o en
llengua portuguesa potser podem ampliar el ventall.
Que gaudiu de les lectures.
Simone de Beauvoir
El 15 de desembre ens vam trobar per parlar dels llibres llegits de Simone de Beauvoir. Hem arribat a a la conclusió que dels llibres que hem llegit ens agrada més l'assaig que la novel·la.
divendres, 16 de desembre del 2016
La Txelo ens parla de la Simone de Beauvoir
SIMONE DE
BEAUVOIR
Va
ser representant del moviment existencialista ateu i figura important de la
reivindicació dels drets de la dona.
Va
participar activament en els debats ideològics de l’època, atacà amb duresa la
dreta francesa i va assumir el paper d’intel·lectual compromesa.
Va
fundar, juntament amb Sartre, Camus i Merleau-Ponty, la revista Les Temps
Modernes, referent polític i cultural del pensament francès de mitjan segle
xx.
Beavouir va ser sempre una defensora dels drets dels
marginats, fossin poblesoprimits (l’Espanya franquista, Alger, Vietnam...), o
presos polítics, vells, etc.
Però, sobretot, va denunciar l’opressió contra la
dona. Des de 1974 fins a la seva
mort, va presidir la Lliga dels drets de la dona.
De
totes les seves obres, particularment, m’agrada La dona trencada, tot i
ser considerada una obra menor. Però he llegit més llibres seus com La
invitada, la primera novel·la
que va escriure, amb una temàtica trencadora per l’època en què va ser creada.
Només
per la ideologia de Beauvoir val la pena endinsar-se en la seva obra, et poden
seduir la novel·la, les memòries i els assajos.
Us
recomano seguir descobrint la Simone de Beauvoir.
Per
cert, aquesta foto seva m’encanta i per acabar una dita en la seva línia:
·
El problema de la dona sempre ha estat
un problema d’homes.
Alice Munro
Ha estat un plaer conèixer les narracions de l'Alice Munro. El dia 17 de novembre ens vam aplegar una bona colla i vam compartir els comentaris que ens va suggerir cadascuna de les lectures. A la majoria ens ha agradat el llibre que hem llegit i hem estat d'acord que la seva escriptura es mereixia el Nobel.
2alice munro from eisandac
Etiquetes de comentaris:
Alice Munro,
escriptors canadencs
dijous, 17 de novembre del 2016
Ens estrenem llegint assaig
No podem dir que hagi estat una bona tria. En general no ens han acabat de convèncer les obres que hem llegit. Haurem d'insitir!
dissabte, 15 d’octubre del 2016
Benvinguts i benvingudes al curs 2016-2017
La Txelo ens dóna la benvinguda al CLA i ens confesa que en el seu sac de lectures no en té cap de l'Alice Munro.
Per començar, donar-vos la benvinguda al nou curs.
Esperem que gaudiu amb totes les
lectures i doni per debatre sobre el contingut del llibre.
Sempre he dit que la percepció d’una obra depèn dels
ulls de qui la llegeix o la mira. Si dotze persones copien del natural un gerro
amb flors, oli, aquarel·la, etc. El
resultat pot ser sorprenent, ho he viscut en primera persona, cada obra té un
color i una forma diferent, sembla que no hagi estat copiat del mateix model.
Amb els llibres passa igual, cada persona dóna la seva
interpretació al que ha llegit i, això enriqueix el món de l’art.
Us confesso que, d’ençà que va començar el CLA, és la
primera vegada que no he llegit cap llibre de l’autor/a escollit. Ara sereu
vosaltres els que m’haureu de convèncer per llegir qualsevol de les seves obres.
Etiquetes de comentaris:
col·laboració biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
